Jorge Javier: “Els espanyols tenim un sentit del ridícul terrible”

Jorge Javier Vázquez ha passat les vacances nadalenques a una illa paradisíaca tot sol. Va sopar la nit de Nadal en el restaurant de l’hotel, una solitud que l’ha motivat a escriure un parell d’articles a ‘Lecturas‘. Primer va compartir amb els seguidors què va sentir mentre sopava sol, els motius del seu viatge durant el Nadal… i ara confessa que s’ha sentit molt estrany en fer-se fotografies a si mateix.

“Vaig amb això dels influencers. Quina autoestima i confiança en si mateixos han de tenir per fer-se fotografies i posar bona cara aliens al que està passant al seu voltant. Feia temps que no em sentia tan ridícul fent-me selfies per il·lustrar aquest blog. Deixant de banda el detallet del collar -que em van col·locar només arribar- no sabia com posar la boca de manera que semblés que somreia però sense cridar molt l’atenció”, engega.

Una opinió que també ha comentat a Instagram: “Durant aquestes vacances m’estic adonant de com de difícil és ser influencer. Per desconeixement, no tenia ni idea del nivell de dificultat d’aquesta professió. Però ara que he hagut d’exercir més o menys com a tal, em trec el barret davant de tots els influencers del món”.  

“Hi havia taules que demanaven als cambrers que immortalitzessin el moment, però jo no vaig beure tant com per tenir valor i sol·licitar que em fotografiessin brindant amb mi mateix. Quan vaig acabar vaig marxar a la francesa. Crec que ningú no em va trobar a faltar“, explica.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Buenos días. Toma castaña pilonga.

Una publicación compartida de Jorge Javier Vázquez (@jorgejaviervazquez) el

I d’aquí, a fer una reflexió que serà molt comentada: “A la platja no hi ha pecat ni complex de culpa ni rotllos d’aquests que t’amarguen la vida. L’única preocupació és no passar-te massa amb el menjar per no engegar a rodar els esforços de l’hivern. Amb els dies he pensat molt sobre el tema i crec que els espanyols de certa edat arrosseguem un terrible sentit del ridícul que ens impedeix relaxar-nos i gaudir sense complexos. Des de nens ens van inculcar això de no donar molta guerra i passar desapercebuts i així ens han lluït els cabells. Després està l’altra part, la dels americans, que tot i tenir 120 anys gaudeixen com adolescents. Els envejo”.   

Nou comentari