Jorge Javier Vázquez ha patit molt per la mort de Mila Ximénez, la companya de Sálvame i íntima amiga. S’havien unit molt en els darrers anys, el que va fer encara més dolorós l’últim adeu. Avui reflexiona sobre els primers mesos sense ella en una columna de Lecturas que aprofita per treure a la llum com es troba: “Pensava que la vida de tots aquells que t’estimàvem seria un passeig en góndola perquè estaries protegint-nos. Quina decepció. Tinc dues hipòtesis. O estàs desitjant que marxi amb tu perquè el lloc en el que estàs és la llet o t’estàs divertint molt putejant-me. Des d’aquí t’ho demano si us plau, para ja. Quin principi de temporada més desastrós, no recordo un altre pitjor des de fa segles”.
El presentador català reconeix que aquesta mala època va començar a l’estiu, quan va haver d’obligar-se a si mateix a sortir de casa perquè li donés l’aire. Va marxar de vacances amb una amiga a Corfú, però els va decebre i van tornar a Madrid quatre dies abans del previst: “Vam tornar per iniciar una temporada que crec que ha estat la pitjor en moltíssims anys. He tingut problemes de salut que m’han obligat a suspendre televisió i funcions de teatre, desgana generalitzada i absència de bogeria vital”.
Jorge Javier considera que la seva amiga Mila Ximénez l’ajudava a ser més optimista i a tenir més ganes de viure: “Tu li donaves brillantor a la meva existència. Junts érem la bombolla del xampany i el llaç d’una caixa de regal. Un brindis etern. Ara no hi ets i hem de seguir“, lamenta en un escrit molt sincer. Queda clar que eren ungla i carn, una parella televisiva que es donava ànims mútuament i que confiava en poder estar junts molt més temps. El càncer va trencar aquest somni, el que ara denuncia un Jorge Javier enfonsat.
