Jorge Javier Vázquez és un dels presentadors de més èxit de la televisió espanyola, segurament qui més en té. El català comparteix amb els seguidors diversos aspectes de la seva vida íntima, com els problemes amb les parelles, la manca de relacions o les discussions amb la mare. Precisament ella és la protagonista de l’última columna de Jorge Javier a Lecturas. El presentador de Sálvame sempre ha presumit de tenir una complicitat molt forta amb ella, però això no vol dir que mai no s’enfadin: “Moguda amb la meva mare. Vam discutir i en un moment de màxima tensió li vaig dir que estaria molt bé que ella, les meves germanes i jo anéssim a teràpia familiar. Com es va posar!”.
Una proposta que la mare no s’hauria pres bé: “Jorge, estic a punt de fer 82 anys i vull descansar. Què em dirà a mi una psicòloga? Et dic que no i és que no. No em parlis d’aquestes coses perquè jo el que vull és viure tranquil·la. A veure si ara comencem a destrossar-nos entre tots i acabem com les Campos”, li hauria etzibat la mare. El presentador reconeix que no l’ha sorprès la reacció de la mare, tenint en compte que un amic hauria fet la mateixa proposta a la seva i també s’hi hauria negat: “Mira, fill, jo et demano perdó per tot el que hagi pogut fer malament… però a mi no em facis anar a aquest tipus de coses”. I aquestes dues negatives fan reflexionar al de Badalona: ” Què pensaran que es fa a teràpia? Potser creuen que els psicòlegs es dediquen a avaluar les seves conductes, censurar el seu comportament i renyir-les”.
Ell, en canvi, reconeix que fer teràpia un cop per setmana li fa molt de bé: “Ho explico amb naturalitat perquè em sembla la cosa més natural del món i això que quan era més jove anar al psicòleg estava molt mal vist. La societat s’està conformant de tal manera que resulta molt complicat mantenir la bona salut mental”. Una de les coses que hauria après? Que la vida és dura: “Crec que jo sóc un privilegiat, però no sabia que això de viure era tan dur. Serà que amb el temps tens més capacitat de raciocini i quan dediques una mica de temps a analitzar què significa estar viu, t’entren ganes de parar a l’instant perquè això no hi ha qui ho entengui”.
