Jorge Javier Vázquez mai no ha amagat la seva homosexualitat, així com tampoc no ha tingut problema en reconèixer que ser tan obert en aquest sentit li ha generat problemes. Mai no s’havia sincerat tant sobre el tema com aquesta setmana, per això, en una columna de Lecturas que centra en explicar com va viure els primers anys d’assetjament: “Abans de ser marieta, jo era el marieta. Abans que tingués clar que m’atreien els homes, els altres ja ho donaven per fet. Des de molt petit m’ha acompanyat aquesta paraula i similars com moña o sarasa. Quan vaig haver de recordar els meus anys d’infància en un llibre vaig sentir molt de dolor. Vaig recordar la por a què els meus pares s’assabentessin de com em deien, la por a defraudar-los, a què se sentissin avergonyits per culpa meva”.
“No vaig ser capaç de compartir el meu secret amb cap membre de la família, eren altres temps. No obstant això, crec que vaig tenir sort malgrat tot. Han passat els anys i m’he adonat que el patiment va ser suportable, encara que a vegades em generava molta angoixa, por, soledat i ansietat. He de dir que no vaig patir assetjament a l’escola i no em van pegar per ser marieta. Simplement ho feien servir com a insult, però no em van fer la vida impossible”, reconeix.
El que més por li fa és veure que, tants anys després, encara hi ha nens que reben pallisses per la seva condició sexual: “No entenc com hem arribat fins aquí. No avancem, retrocedim. Què ha passat en la societat espanyola? Tinc diverses teories, però hi ha una que m’enfada especialment perquè demostra que hem estat molt maldestres. No entenc com hem estat tan permissius amb aquests discursos que atemptaven contra la nostra dignitat. Tots els mitjans de comunicació hem donat veu a personatges que s’han dedicat a sembrar odi i destrucció. Consideràvem que era democràtic donar veu a tothom, però no. No podem seguir donant veu a aquells que alimenten la intolerància. No podem ser tebis en aquest tema perquè si els mitjans legitimem aquests discursos, també legitimem la violència i ens convertim en còmplices“.
Ell a televisió no ha tingut mai cap problema per ser homosexual: “Treballo a televisió des de fa gairebé 25 anys i mai no he sentit que ningú em discriminés per la meva condició sexual. Però compte, no podem confondre la televisió amb el món real. Hi ha moltes persones que encara amaguen l’orientació sexual a la feina per por a represàlies. La lluita continua i no podem quedar-nos de braços plegats. Estem fallant i hem de rectificar ara mateix perquè no hi ha temps a perdre. Hi ha vides en joc“.
