La Casa Reial mai no havia estat tan exposada. No travessa un bon moment per culpa de la filtració de l’escàndol financer que taca el rei Joan Carles i esquitxa, en conseqüència, el rei Felip. És en aquest context que el presentador català Jorge Javier Vázquez ha volgut pronunciar-se al respecte. Ho ha fet en la seva columna de ‘Lecturas‘, que centra en fer una reflexió sobre el tema. “Amb la fredor que m’atorguen les meves 50 primaveres afirmo amb totes les conseqüències que crec que ha arribat el moment que se’ns pregunti als espanyols per la continuïtat de la Corona“, afirma Jorge Javier amb contundència.
“Des que era petit que escoltava el meu pare dir que no teníem la maduresa suficient per a una república i que, per això, era necessari un Rei. Tantes vegades ho repetia que vaig acabar creient-me’l i he crescut amb la idea que som tan vivalavirgen que hem de tenir present la figura d’un guardià que ens vigili i ens impedeixi llançar-los al precipici del desordre”, afegeix.
Telecinco
I d’aquí a criticar el rei emèrit: “Aquesta figura ha estat durant anys el reverenciat rei emèrit, una persona que ha comptat amb la devoció gairebé unànime d’un poble que l’admirava, l’estimava i quasi venerava. Se’l va elevar per com de bé es va comportar durant la transició i el cop d’Estat. Tant és així que la premsa va acceptar mirar a un altre costat i no gratar en els assumptes del monarca perquè sentia que s’ho devia. En plena crisi del coronavirus hem conegut com malbaratava milions i milions d’euros en amants, vols privats i una dolce vita. El dolent no és que tingui vicis, sinó saber qui i com ho ha pagat. En aquesta època d’horror, foscor i carències, els seus malbarataments són immorals i cruels“.
Europa Press
“Hem de ser prou madurs per acceptar que els contes de fades no existeixen i que amb tota seguretat hem tingut com a cap d’Estat a un ésser capriciós, egoista i molt poc solidari que anteposava el seu plaer al benestar d’un poble cada vegada més pobre i maltractat. Arribats a aquest punt ens hem de treure la bena dels ulls. Ja és hora”. Una reflexió que li dona arguments per afirmar que comença a preguntar-se per què serveix un rei: “Crec que no vull tenir rei. Perquè en una època que la gent es deixa la pell preparant-se no entenc com una institució es perpetua per via familiar. Ja no m’impressiona el paper del rei Joan Carles a la transició. Perquè potser el 23-F es va comportar com a ell li convenia i va saber vendre la seva postura com un servei que s’ha cobrat generosament”.
