Jorge Javier Vázquez i la resta de col·laboradors de Sálvame estan molt preocupats per les baixes audiències que estan aconseguint aquests últims mesos. El programa del cor de Telecinco ha perdut molts teleespectadors i no funciona cap de les estratègies que proven. Fins ara havien optat per no comentar aquesta davallada, però sembla que el presentador català vol fer-ho i està decidit a treure pit igualment. La setmana passada el vam veure defensar l’audiència amb una frase que evidenciava el seu malestar: “No critiqueu el públic, que pel poc que ens queda… En una altra època fins i tot podríem ser insolents amb ells, però ara els hem de resguardar. No seran pocs i, a sobre, els farem fora”, etzibava en directe.
En l’emissió d’aquest dijous també ha deixat anar un al·legat similar, amb el que ha defensat el programa de les crítiques que reben constantment. Tot començava amb els tertulians comentant l’actuació de Kiko Jiménez, l’exparella de la filla d’Ortega Cano. El noi mostrava un comportament inadequat i molt insolent davant del seu antic sogra, a qui empipava amb un munt de preguntes incòmodes. En mostrar les imatges, molts dels tertulians denunciaven que fos “un provocador“. I ha estat en aquest context que el presentador de Badalona ha esclatat.
I per què? En deixar clar que Sálvame viu de la provocació des de fa molts anys i que s’ha de començar a acceptar: “Evidentment que Kiko volia provocar, però és que si no es provoca després no pot haver-hi programes amb salons del te. En aquesta televisió, es provoca i es crea polèmica o tanquem la persiana. No hi ha una altra. No siguem hipòcrites a aquestes a hores d’ara i en aquest punt de la temporada. Això que tenim més d’un milió de teleespectadors… Això era abans!”.
L’autocrítica demostra que estan preocupats per les xifres d’audiència, però que no per això canviaran la manera d’actuar. El presentador és el principal defensor del programa i així ho demostra cada tarda, fins i tot en moments tensos com aquest últim en el que ha hagut de fer callar els companys.
