Jorge Javier Vázquez és en boca de tothom des que comencés a especular-se sobre el seu hipotètic acomiadament. No ajuda que els teleespectadors vegin com prioritza el teatre a la televisió, un canvi de professió que no agrada gaire. El català està promocionant la seva obra de teatre, la que assegura que li serveix de catarsi ara que el paper a Sálvame està en entredit. N’ha parlat en una entrevista a El Mundo en la que reflexiona sobre la seva personalitat, la seva vida i la seva feina: “Jo he estat molt de castigar-me, flagel·lar-me i tenir complex de culpa pels errors. Amb els anys he aconseguit que no em molestin les mentides que diuen sobre mi… Una situació a la que arribes després de moltes hores de teràpia i de pràctica. És com si parlessin d’una altra persona. No és qüestió que no t’importi el que diguin, sinó que no t’afecti en excés. Aquesta és una feina en la que has de dedicar molta energia mental per protegir-te i, a vegades, és esgotador”.
El comunicador reconeix que va arribar un moment en el que va necessitar parar, quan Telecinco el tenia al capdavant de Sálvame la tarda de divendres i després amb el Deluxe fins a les 2:30 hores de la matinada: “Era un horror, una salvatjada. A partir de llavors vaig dir que ho sentia, però que no podia. Allà van posar Paz Padilla a substituir-me”. Jorge Javier té clar que quan deixi la televisió buscarà una feina que el permeti tornar a ser totalment anònim: “Estar tan exposat a televisió fa que perdis la llibertat. No puc anar a prendre unes copes al centre de Madrid, però no només és això. Aquesta feina té una part esquizofrènica, perquè quan comences a treballar l’única cosa que vols és que et vegi com més gent millor. Ara bé, després no et pots queixar de què la gent et reconegui… Moltes vegades es produeixen uns xocs mentals que et deixen boig”.
El Jorge Javier ha estat un dels presentadors amb més repercussió mediàtica de l’última dècada, per no dir el que més. Això també li ha comportat conseqüències tan negatives com el fet de rebre amenaces de manera constant: “Mai no saps què pot passar. Avui mateix he rebut una imatge a Instagram d’uns homes amb metralletes i una llegenda que deia que vigilés les meves esquenes. Em passa a vegades això i reps coses que no saps en mans de quina gent està”.
Darrerament, molts teleespectadors l’han acusat d’haver-se crescut i de mostrar la seva pitjor cara quan discuteix amb companyes, el que el fa reflexionar: “Des que era molt petit, el meu pare em deia el pequeño dictador. Ara he tingut tres esbroncades molt fortes a televisió per diversos motius, he tingut mala sort i sóc una persona amb sang a les venes”. El 2021 va haver de fer front a una dura pèrdua, la de la seva amiga de l’ànima Mila Ximénez. Encara ara reconeix que hi ha dies en els que s’enfonsa per aquest tema, en haver-se adonat que mai no trobarà una altra persona com ella: “Érem ànimes bessones i compartíem bogeries divertides. Amb la seva marxa he perdut molta alegria de viure”.
