Jorge Javier Vázquez no ha treballat aquestes últimes dues setmanes, el que havia incitat infinitat de rumors. Com és que s’havia agafat vacances quan Telecinco estava fent audiències de rècord gràcies al documental de Rocío Carrasco? El català ha estat fora fins que ha començat Supervivientes. Per què? Ell mateix ho explica en la seva columna de Lecturas d’avui: “Divendres al matí acabo a urgències per culpa d’un mal de cap horrible i la gola destrossada. La doctora decideix fer-me un escàner per evitar sorpreses desagradables. Cita els meus antecedents, l’ictus, vaja. Em deixa aparcat per esperar el meu torn i el meu cap comença a fer voltes tot posant-se en la pitjor situació, és clar. Pensava jo, tot vulnerable, que potser em deien que tenia un tumor cerebral”.
Una visita a l’hospital que el va espantar: “Davant de la perspectiva d’haver de dir adeu a aquest món, vaig començar a fer un ràpid repàs vital i a imaginar com serien els meus últims dies. Crec que el que faria seria deixar de treballar. Afortunadament, em van donar bones notícies i la culpa del meu malestar és un refredat que no s’acaba de marxar i uns mocs rebels”.
Jorge Javier reconeix que ha reflexionat molt durant els quinze dies de descans: “He estat fora dues setmanes i durant aquest temps he vist com d’exaltats estaven els ànims pel tema de Rocío Carrasco. Jo en aquest tema no vull esbroncades, la veritat. Molta gent ho està vivint com si fos GH VIP, prenent partit per un o per l’altre de manera una mica salvatge. Com que jo em sento més proper a Rocío Carrasco, he rebut milers de missatges en els quals em desitgen diversos càncers, morts doloroses i mals diversos. Vaja, quina manera més maca de donar suport a Antonio David”.
No obstant les amenaces de mort, Jorge Javier segueix posicionant-se a favor de Rocío: “El seu testimoni és inqüestionable. Em sobren la majoria d’opinions i, fonamentalment, la meva. No entenc quins coneixements tenim per esmenar la plana a les expertes en violència de gènere que han dictaminat que Rocío és una víctima. A veure si comencem a adonar-nos que sortir a televisió no ens dona llicència per opinar de tot. Qüestionar que Rocío Carrasco no és una víctima no ens fa més sagaços o més atrevits. Ens fa, simplement, menys humans”.
