Jordi Évole a TV3: “M’he perdut moltes coses del meu fill per culpa de la feina”

Jordi Évole també ha pujat al cotxe d’Eloi Vila aquest dilluns, en una entrevista a TV3 que ha aprofitat per promocionar l’estrena del seu documental amb Pau Donés. El presentador català ha venut la pel·lícula com un “medicament”: “El documental té frases que són com una pastilla que ens hauríem de prendre cada vuit hores”. Un must molt necessari que a ell l’ha ajudat a superar el dol i reflexionar sobre la mort.

“El Pau em va trucar cap a quarts de deu del matí quan jo era casa i em va dir que li donaven l’alta. Jo pensava que era una bona notícia, però em va dir que no, que li donaven l’alta perquè volia anar a morir a la Vall d’Aran, que ja no es podia fer res. No sabia si serien dues setmanes o un mes, però que la situació era aquesta”, ha explicat visiblement emocionat. 

 

 

El secret d’aquesta última conversa? Que ja havien plorat abans, el que els va ajudar a no fer un documental sensacionalista: “En aquella trucada, amb aquella informació tan bèstia… Vam plorar molt. I crec, sincerament, que aquell plor ens va servir molt per encarar la xerrada que vam rodar. Ha estat una feina que m’ha marcat. Quan va acabar l’entrevista, em vaig acomiadar d’ell… sabent que era un comiat per sempre, que no ens tornaríem a veure”.

Évole ha deixat clar que ha treballat moltíssim, el que ha tingut un cost en la seva vida familiar. Especialment en la seva relació amb Diego, el seu fill de 14 anys: “Durant una època sí que m’ha valgut la pena treballar tant, però ara m’ho prenc d’una altra manera. Ara ja no m’és tan difícil compaginar-ho amb la vida familiar, encara que durant un temps sí que va ser complicat. De fet, segurament m’he perdut moltes coses del meu fill que no m’hauria d’haver perdut. Ara ho faria d’una manera diferent, segur”. 

 

 

Ha explicat que els seus pares mantenen una vida molt activa a Cornellà, el que no han deixat de fer després del confinament. La seva família, com tantes altres, va patir la mort d’una tieta: “La germana gran del meu pare era un pilar familiar, d’aquelles tietes aglutinadora i molt bona narradora quan explicava històries sabia captar l’atenció de tothom. Ella em va ensenyar com narrar històries, de fet. Va morir en una residència, com tants altres, i el pitjor és que va morir sola. Ella sempre havia estat molt acompanyada per tots, especialment pels fills i germans. I que precisament els últims dies, una persona tan acompanyada, no ho pogués estar… va ser molt dolorós”. 

Jordi Évole continua la gira per diferents mitjans, una promoció amb la qual pretén que el documental de Pau Donés sigui tot un èxit. 

Nou comentari