Joel Joan es troba de promoció de la seva nova obra, la que també ha volgut publicitar en una entrevista al Planta Baixa de Ricard Ustrell. L’exitós actor català apareixia una mica tocat després d’acudir a urgències poques hores abans. Què li havia passat? Ell mateix ho ha explicat amb el seu humor característic per intentar treure-li ferro a l’accident: “He vingut amb nou grapes al cap”.
“Ahir a la nit vaig quedar amb un amic per prendre alguna cosa després de la funció. Vam anar cap al CCCB perquè vam veure que hi havia una mica de moguda amb un escenari, música i diversos artistes. Vam anar menjant frànkfurts un rere l’altra i vaig beure un parell de copes fins que, allà cap a la una de la matinada, vaig caure cap enrere i em vaig fotre una bona nata. Recordo l’hòstia i pensar que m’havia fet molt de mal. Em vaig tocar el cap amb la mà i vaig notar que estava sagnant, així que un xaval em va acompanyar fins al CAP i em van fotre nou grapes”, ha relatat.
El Joel Joan coincideix amb el seu company Jordi Sánchez
El Joel Joan és un dels més grans de la professió a Catalunya, el que li ha permès treballar amb els millors. Darrerament ha coincidit amb el Jordi Sánchez, amb qui va compartir plató durant més de 10 anys en l’època de Plats Bruts: “En tornar a treballar amb el Jordi Sánchez vaig tornar a connectar amb ell i el seu sentit de l’humor. Va ser molt divertit, va ser un recordatori dels 10 anys en què vam treballar moltíssim. En aquestes feines tan obsessives arriba un punt en què tens curtcircuit després d’estar tant de temps treballant amb algú. Al final rèiem sense pensar i vaig pensar que El Jordi Sánchez continua tenint gràcia”. L’actor de La que se avecina va ser notícia l’any passat pel seu ingrés hospitalari, durant el qual va estar realment greu per culpa del coronavirus. Després d’uns quants dies a l’UCI, però, va poder rebre l’alta i la recuperació ha estat llarga i sembla que amb poques seqüeles greus.
Ser tan famós acostuma a comportar tenir ego, el que el Joel Joan reconeix que li passa: “L’ego és indispensable per fer qualsevol cosa, però després s’ha de gestionar. Ens hem de riure d’aquest ego i hem de fer-ne teràpia. Jo aprofito la meva feina per riure’m del meu ego i dels egos de tothom, així com per exagerar-lo. I això perquè és impossible no tenir-ne una mica perquè venim del no-res i apareixem aquí i representa que dec ser prou important per aparèixer en aquest món. És inevitable tenir ego i, de fet, tenir família i tenir fills forma part de l’ego perquè estàs deixant el teu llegat genètic”.
L’actor català parla de la seva faceta de pare
I precisament sobre la família també ha volgut parlar: “De vegades podem tenir més temps per estar amb les nostres filles i a vegades no perquè treballes a les nits i als caps de setmana. Crec que ser bon pare és estar allà amb els nervis tranquils, sense perdre els extrems i dedicar temps als nanos”.
Enamorat de la cultura, l’actor ha aplaudit el servei que ha fet durant la pandèmia: “La cultura ens salva gairebé sempre. A aquest món venim a passar l’estona i passar-nos-ho bé, a veure la televisió, a anar al cinema, a escoltar música… Venim a treballar perquè la feina dignifica i ens permet guanyar diners, però fora de les coses més bàsiques venim a ser i consumir cultura perquè tots som cultura”.
