L’entrevista de Kiko Rivera al Deluxe d’aquest diumenge han generat un terratrèmol de reaccions. La guerra familiar del clan Pantoja s’agreuja i totes les parts implicades volen dir la seva. El DJ va afirmar públicament que la seva mare volia deixar sense els seus cognoms a Isa, la filla petita a qui va adoptar quan aquesta era un nadó. A més a més, va reconèixer que ell ha atacat la germana a plató diverses vegades perquè la mare li havia demanat.
L’al·ludida ha reaccionat a aquestes confessions a El Programa de Ana Rosa, magazín en el qual col·labora. La sorpresa ha estat que Isa Pantoja s’ha posicionat a favor de la mare: “Sabia que Kiko aniria al programa, però no m’esperava que digués el que va dir. Vaig veure fins que va parlar de mi i la vaig treure… Ho he passat malament. Ha estat molt dur pel to que va fer servir, no tant pel que va explicar sinó pel to de burla que va fer servir. Em costa sentir el meu germà parlar de la meva mare i de la meva família d’aquesta manera. Sé que són veritat algunes de les coses que va dir, però n’hi ha d’altres que no ho sé. Una cosa és atacar la meva mare pel tema econòmic, però parlar d’ella així com a mare?”.
Dolguda amb el germà, assegura que té molt de dolor a dins: “Ara sento més dolor en veure que ell era conscient del mal que m’estava fent la nostra mare. Li vaig demanar que no parlés més de mi a l’entrevista, ell em va demanar perdó i va canviar de tema. Però ho he passat molt malament. Ell explica moltes coses i ho puc entendre, però crec que explica coses de la nostra mare que no són certes“.
I ha aprofitat per sincerar-se: “Em va deixar en ridícul, el meu germà. No ha de dir certes coses i menys si jo no ho sé. Per unes declaracions meves vam estar gairebé cinc mesos sense parlar-nos, però jo ara no li donaré l’esquena. Ahir vaig apagar la televisió perquè encara no em crec que estigui passant això. Sé com són. Mai no m’he sentit amb falta d’estima per part de la meva mare. No he pogut parlar amb ells de certes coses, però mai no m’he sentit inferior. Jo considero que adoptar un fill és un procés d’amor cap a un nen desitjat i així m’he sentit jo. És cert que la meva mare em va dir que em volia treure els cognoms, però per una esbroncada que vam tenir. Això no vol dir que jo no tingui clar que ella m’estima, encara que la nostra relació sigui complicada. Quan jo era petita i explicava que tenia un problema, ningú no m’entenia. Doncs ara no em puc posar a la pell de cap dels dos. No demandaria mai a una mare, però tampoc no li faria això a un fill”.
