Imanol Arias: “Les actrius han estat callades davant l’abús per alguna cosa”

Imanol Arias segueix acumulant projectes exitosos. Després de 40 anys a primera línia, l’actor de ‘Cuéntame’ continua amb una sèrie que sembla no tenir fi. Però no només això, sinó que acaba d’estrenar un western de la Guerra Civil i una obra de teatre nova.

Per tal de fer-ne promoció, ha concedit una entrevista a ‘El Mundo‘ que ha aprofitat per enviar un missatge de suport a les companyes actrius i a les dones en general, en el marc de la campanya del #MeToo. La primera, sobre les diferències evidents en la contractació d’un actor i d’una actriu: “Al contrari que passa amb les dones, per nosaltres no desapareixen papers per tema de l’edat i no som tants per fer-los. Així que se m’ofereixen moltes coses”.

Imanol Arias estrena obra de teatre  Europa Press

Imanol Arias estrena obra de teatre /  Europa Press

Reconeix que abans era molt més procliu a contestar les polèmiques de torn, però que ara és tot més complicat perquè ràpidament es viralitza: “Ara ja he deixat d’aprofitar el meu altaveu perquè la meva manera d’enfrontar-me a les coses ha canviat. Ens passem el dia especulant amb la política, amb la feina… Esperem a veure si ‘Cuéntame’ acaba i llavors ja ho valorarem. Fer-ho abans és parlar per parlar”.

Això sí, sí que s’ha mullat sobre el masclisme que segueix latent a la societat: “He treballat 40 anys en el món del cinema espanyol. Efectivament, hi havia un comportament d’abús de poder establert per part dels homes i era molt generalitzat. Ara, pel que fa al sexe… Quan jo vaig arribar a Madrid, la faràndula ens fèiem petons a la boca sense problema. Jo saludava Paco Rabal o África Prat amb un petó als llavis. Anava a un espectacle de Loles León i em posava el cony a 10 centímetres de la cara i em ficava un plàtan… En aquella època, els límits eren borrosos. Però el #MeToo es dona en el moment que aquestes situacions extremes queden difuminades en una línia contínua i es normalitzen”.

Imanol Arias  Europa Press

Europa Press

“No crec que sigui un moviment contra l’assetjament sexual, sinó contra l’abús predominant. És més cultural que sexual. Quan les dones han estat callades tant de temps… és per alguna cosa. El mínim que podem fer és concedir-les el benefici del dubte. Hi ha hagut casos molt extrems, han trigat molt a dir-ho perquè no era fàcil i tenen tot el dret a denunciar-ho ara. Però també és cert que hi ha hagut un canvi de comportament en els homes. Amb el moviment feminista veig un resultat i això és el que importa”, continua contundentment.

Nou comentari