Cada tarda a ‘Sálvame‘ és una baralla constant. Els col·laboradors s’apallissen entre ells i les discussions són una constant, així com els insults i les faltes de respecte. L’última gran perjudicada ha estat Paz Padilla, a qui han col·locat en el centre de la diana per tal que rebés tots els dards enverinats. La presentadora ha viscut un dels seus programes més durs per culpa, especialment, de Kiko Hernández, que ha deixat clar que no està interessat en l’opinió de l’andalusa.
Tots han anat en contra de Padilla, després que defensés María Lapiedra davant els agressius comentaris que li estaven dedicant: “Qui som nosaltres per jutjar-la? Crec que us esteu excedint”. Aquest comentari no va fer gens de gràcia entre els seus companys, que ràpidament van començar a atacar-la.
Com dèiem, el líder d’aquest atac va ser Kiko Hernández; que va començar fort: “Doncs llavors agafo les galetes i vaig cap a casa. Si em poses un tema, hauré de debatre’l. O vols que parlem dels pressupostos de l’estat?”, li preguntava amb molta mala llet. Padilla, davant d’això, va replicar: “És que si parles, jo també tinc dret a donar la meva opinió. I la meva opinió és igual o millor que la vostra“.
D’aquesta manera ha volgut fer un cop sobre la taula per reclamar el seu paper de presentadora, el que moltes vegades ignoren. Els crits van començar a ressonar a plató, amb Hernández embogit: “La teva opinió no pot anar en contra del que estem fent des de fa deu anys”, deia; per tal de deixar en evidència que Padilla no arriba al seu nivell.
Com reaccionava ella? Amb un clar al·legat a favor de la llibertat d’expressió: “Ah, i jo no puc donar la meva opinió? Només la pots donar tu? Dono la meva opinió, encara que vagi en contra del programa, de la Constitució i del que faci falta, perquè aquí hi ha llibertat d’expressió“. D’aquí van intentar canviar de tema per calmar els ànims, però la presentadora va voler concloure: “Una opinió no és una veritat i aquí no s’ha d’estomacar ni enterrar viu ningú“.
‘Sálvame’ segueix igual d’encès que sempre… el que tornen a patir els propis col·laboradors.
