Dani Martín és un dels cantants més propers amb els seus seguidors. L’exlíder d’El canto del loco parla de la seva malaltia cutània i ensenya els efectes que li provoca sense vergonya, però també comparteix reflexions molt profundes en el seu perfil d’Instagram. Avui mateix s’ha sincerat en un text llarg i molt íntim que aprofita per mostrar-se 100% transparent davant dels seus fans.
“Avui he agafat un avió. Feia molt que no pujava a un, sobretot per anar a un lloc meravellós. Un lloc en el que en aquests moments de la meva vida em sento millor, més jo, més tranquil i més feliç. És un lloc en el que m’encanta parlar i en el que m’obro en canal. És silenciós, còmode, a vegades passo calor, m’emociono, connecto amb la meva infància, amb la meva tristesa, amb les meves carències, els meus errors. Avui dia, és el meu paradís. Val la pena trobar llocs en els que hom sent que està treballant i aprenent. Encara he d’aprendre molt sobre mi mateix, així que seguiré agafant avions per anar a aquest p… paradís del que us parlo. Es diu psiquiatre“.
D’aquesta manera, el cantant revela que està acudint a la consulta d’un especialista: “És un gimnàs en el que el cap i les emocions s’equilibren, es desfan nusos i coneixes d’on venen moltes coses. Allà on aprens a ser qui ets o, almenys, ho intentes. Allà acceptes, allà assumeixes i allà sóc feliç”, afegeix.
I acaba amb un aplaudiment encara més sonor cap a ells: “Jo vaig al psiquiatre, potser pot servir això a algú. No em considero un referent ni algú que intenti influenciar ni explicar què ha de fer cadascú amb la seva vida. Tampoc no m’he menjat a Buda ni he deixat de ser l’ésser errant que sóc. Tampoc no tinc cap malaltia mental diagnosticada ni busco suport amb aquest text. Només sóc algú que vomita això aquí avui perquè així m’ha sortit en pujar-me a l’avió. Els psiquiatres no només mediquen les persones, també fan una feina meravellosa per ordenar els trasters que tenim a dins, plens de coses desordenades, mal ubicades, descuidades i plenes de pols. T’ensenyen a desfer-te de coses que guardem i que ja no necessitem”.
