Nena Daconte va ser la primera expulsada de la segona edició d’Operación Triunfo, una cantant que no va tenir sort en el concurs però que ha aconseguit continuar en el món de la música des de llavors. Aquesta setmana, ha tornat a ser notícia en protagonitzar un reportatge a la revista Semana en el que treu a la llum per què va estar de baixa uns quants anys. Fins ara la seva desaparició era un misteri, encara que es relacionava amb els problemes legals que va tenir amb l’exparella el 2010. Junts van crear el duet Nena Daconte, un nom que tots dos volien quedar-se quan van separar-se cinc anys després de la formació del grup.
Aquest hauria estat només un dels molts problemes que hauria experimentat l’artista, que ha fet el pas d’explicar públicament la història: “Vaig haver de fer un pas al costat perquè havia d’entendre que l’èxit m’estava fent mal i que necessita arreglar la situació. Vaig deixar-ho tot per recuperar-me i poder reprendre bé la meva carrera”.
Nena Daconte se sincera sobre la pitjor època de la seva vida
La noia va viure una època “molt dura” en la que pensava que “no es mereixia” res del que li estava passant. Va viure la síndrome de la impostora, però no podia deixar d’encadenar un concert rere un altre. Ara reconeix que no estava al 100%, fins al punt que necessitava beure alcohol per evadir-me: “Era una manera de ser feliç momentàniament”.
El pitjor que va viure? Experimentar paranoies que van distorsionar-li la realitat: “Va ser allà quan vaig adonar-me que no podia més. Vaig prendre la decisió i vaig deixar la música”.
L’exconcursant de la cantant reflexiona sobre la maternitat
La cantant s’havia sincerat sobre un altre tema només dos dies abans, quan va publicar una fotografia antiga amb el fill que acompanyava d’un text molt contundent sobre el naixement del primer fill: “Fa 10 anys va canviar-me la vida. Pensava que havia de ser una superheroïna, ser la més valenta, la més forta i la millor. Anys després només penso en estar en els moments de rutina, en els jocs, en les preguntes, en els sopars…”.
“Dos dígits per a la resta de la teva vida… Ets genial, una gran persona. Escull el que et faci feliç, creix, vola i tira’t pets. Jo t’estimaré sempre, encara que t’equivoquis perquè no cal que siguis perfecte”, afegeix en una carta dirigida al fill que demostra que també la fa molt feliç veure’l créixer i que li fa pena perdre’s algun dels moments importants.