Loly Álvarez ha reaparegut a televisió després d’un any en silenci. No se sabia res de la cantant, el que feia sospitar que potser li havia passat alguna cosa. Finalment, ha estat ella mateixa la que ha reconegut quin motiu l’havia apartat dels mitjans, i efectivament, era una mala notícia. Cal recordar que l’artista va fer parlar molt durant els anys 90 per la seva participació a Crónicas Marcianas i l’enemistat amb Yurena, un malentès que va catapultar-la a la fama.
Ara és notícia per haver patit un problema de salut molt greu, tal com ha explicat en una entrevista colpidora a Fiesta: “Tinc el costum de fer-me una analítica cada any, ja que soc una dona molt sana que vol veure com va regularment. L’any passat vaig demanar hora al metge de capçalera per fer-me les anàlisis de cada any, el que va coincidir-me amb un refredat mal curat. Notava un dolor al pit, però estava convençuda que tenia a veure amb aquest refredat. Recordo que la doctora va començar a atendre’m i, de seguida, em va recomanar que anés corrents cap a Urgències perquè el meu cor anava molt lent“.
Loly Álvarez reconeix que el tractament va deixar-la molt fluixa físicament
Un cop allà, li haurien fet un electrocardiograma que va confirmar que el cor li estava funcionant només al 20%: “Patia risc de mort sobtada, el meu cor podia aturar-se en qualsevol moment. No podia creure que m’estigués passant allò, creia que era un malson i l’únic que volia era sortir d’allà… No ho podia fer, és clar, vaig haver de començar un tractament molt dur que em va deixar KO. Creia que moriria”.
La cantant explica que estava tan fluixa que ni tan sols podia estar dempeus: “No podia anar al lavabo sola, no podia pentinar-me, no podia fer-me un cafè… Vaig arribar a pensar que, si aquelles eren les seqüeles del tractament, no valia la pena viure“.
Quan va sortir de l’hospital, Loly hauria fet l’impossible perquè ningú no s’assabentés del que li havia passat: “El tractament que segueixo és per a tota la vida, però afortunadament el cos se m’ha acostumat després de quatre mesos horribles. Anava a dormir cada nit convençuda que no tornaria a despertar-me. Vaig arribar a pensar que aquell era el final i allò em provocava moltíssim dolor perquè em quedaven encara tantes coses per fer i per dir… Tot això no ho he pogut verbalitzar fins ara”, ha revelat en una entrevista en la que no ha pogut evitar emocionar-se.
