Carme Ruscalleda ha parlat en públic moltes vegades de la drogoaddicció del fill, de Raül Balam. Xef de fama internacional, no va tenir-ho fàcil quan era jove i addicte a les drogues. Ell ha reconegut que va necessitar ser ingressat en una clínica de rehabilitació, ja que es veia incapaç de deixar aquest vici ell sol. Ara n’ha donat més detalls en una entrevista en què reconeix que creu que sempre ha d’anar amb peus de plom.
N’ha parlat a El Periódico, una conversa en què es despulla emocionalment i se sincera sobre el pitjor moment de la seva vida: “Tinc una malaltia, sí. Sóc addicte i ho seré tota la vida. Sóc addicte a totes les substàncies psicoactives, des de l’alcohol a les drogues que he provat i que no he provat. El problema és que els meus transmissors del paler no connecten i jo mai no en tinc prou. L’alcohol és una droga legal, per exemple, i és fort que els meus primers camells fossin els pares en el sentit lúdic perquè la beguda forma part de la societat. Jo vaig tenir una infància molt bona, però no era feliç amb la meva vida. El final va ser patètic, ja que no podia viure sense les drogues“.
Se sentia desgraciat i per això va començar a drogar-se. El problema és que aquesta addicció et fa sentir meravellosament bé en un principi, però després et deixa sol com li va passar a ell: “Veure’m sol va fer que caigués en una depressió profunda que, alhora, va fer que consumís encara més drogues. El 2012, quan estava a punt de tocar fons, vaig decidir acudir a un centre de desintoxicació. Va ser horrorós perquè els meus pares veien que tenia un problema i intentaven ajudar-me, però jo vaig decidir aïllar-me. A dins del centre em vaig adonar que tenia una malaltia que, afortunadament, tenia cura”.
El fill de Carme Ruscalleda reconeix que la desintoxicació el va salvar
El noi va rebre teràpia diàriament durant tres mesos, un intensiu que va necessitar per deixar enrere les drogues: “Deixar-les és molt fàcil, el que és molt difícil és canviar la conducta del teu cos i de la teva ment. Aquest és un canvi d’hàbits molt bèstia… Des de llavors, cada 5 de març em tatuo un pal al costat del cor perquè aquell és el meu segon aniversari, el dia que vaig entrar en rehabilitació i vaig experimentar un abans i un després en la meva vida“.
En el seu cas, que li prohibissin cuinar va ser un altre element difícil: “Jo tenia molta inseguretat i em bloquejava. Pensava que creava plats només perquè prenia drogues, el que feia que pensés de debò que no podria fer res sense drogues. Vaig veure’m obligat a trobar-me a mi mateix”. La gent que l’envoltava s’adonava que no estava bé: “La gent em tenia por perquè era destructor. Ara és molt millor treballar amb mi, és clar. Hi ha ordre, silenci i bona sintonia”.
Qui pitjor ho va passar en aquella època tan dura va ser la mare, la prestigiosa xef catalana Carme Ruscalleda: “La vaig fer patir molt i ho va passar molt malament per culpa meva. Jo em rebel·lava i arribava tard, així que ella m’havia d’esbroncar i jo sempre responia malament…”. Una etapa que ha pogut deixar enrere i que ara recorda des de l’estabilitat d’estar net i treballar en un molt bon restaurant.
