Jorge Javier Vázquez ha sorprès a tothom confessant per quin motiu un dels seus gossos es diu Tom. “Porten a ‘Sálvame’ un gos amb mirada tristíssima. Ho veig abans que l’entrin al plató amb Hugo, la persona que s’encarrega de conduir la secció del programa en la qual fomentem l’adopció. Quan ho vaig veure no vaig tenir cap dubte: el gos venia amb mi a casa meva. Almenys aquella nit. Després ja veuríem, però tenia clar que no volia que tornés a la protectora”, comença escrivint el presentador en el seu blog de la revista ‘Lecturas’.
“Aquell dia em vaig adonar que són els gossos els que ens trien a nosaltres. En mirar-me, em va demanar que no l’abandonés. Es deia Koke, però el nom no m’agradava gens, així que li he posat Tom per Tom Brusse. Els meus altres gossos han acceptat la seva arribada amb alegria. Estic molt orgullós d’ells. Són bons gossos. Molt generosos, accepten sense problemes a nous membres perquè entenen que vénen de llocs on no sobrava precisament l’afecte”, afirma Jorge Javier, orgullós.
Seguidament, el presentador badaloní explica la història del gos: “Tom vivia amb una família de Granada que el maltractava. El feien fora de casa sense miraments i ell sempre tornava, encara que l’única cosa que li esperaven eren pals i males paraules. Jo el veig preciós, amb un cap poderós i una mirada que t’atrapa l’ànima. El dijous a la nit la senyora que treballa a casa m’adverteix que vagi amb compte en arribar de ‘Supervivientes’ perquè Tom està dormint en el saló i té por que s’escapi en obrir la porta”, relata.
“En arribar em reben Lima i Luna esvalotades i felices, com de costum. I això que són dos quarts de tres de la matinada. Encenc una llum per a veure a Tom i el trobo mirant-me fixament des d’un racó del saló assegut. L’acaricio i s’escapoleix amagant-se darrere d’un sofà. Aconsegueixo acariciar-li el cap i em vaig al llit pletòric”, explica Jorge Javier.
Finalment, recorda: “Quan Lima va arribar a casa només estava Cartago, el meu primer llebrer. Lima es va passar tres mesos bordant sense parar, donant voltes al jardí des del matí fins a la nit. Inquieta, intranquil·la, nerviosa. Un dia va venir a casa una persona i em va dir: ‘Ja se li passarà. Cartago segur que li està dient que aquí pot estar tranquil·la, que la tractaran bé’. I Lima és avui una gossa feliç. En això es convertirà Tom. En un gos feliç. Perquè cap gos es mereix no ser-ho”.
50 
