La presentadora de Sálvame Carlota Corredera s’ha convertit en un personatge imprescindible de Telecinco des de l’emissió del documental de Rocío Carrasco. Ella va posar-se al capdavant de l’espai i va posicionar-se com la principal defensora del feminisme en el plató. Aquest pont ha fet festa i ha aprofitat per gaudir d’un viatge inoblidable, una visita a Lapònia per conèixer la casa del Pare Noel. En la seva tornada a la feina ha hagut de parlar de la notícia de la setmana, l’embaràs de María José Campanario. Aquest tema li ha donat ales per recordar com de malament ho va passar durant l’embaràs de la seva única filla, un tema que no havia comentat públicament fins ara.
“En aquest país ser mare penalitza laboralment, començarem a tenir fills abans quan deixi de penalitzar ser mare. El rellotge biològic no està equiparat al rellotge social. És clar que les dones no volem haver d’esperar per ser mares, però a vegades no tenim una altra opció. Jo vaig conèixer el meu marit amb 37 anys i vaig ser mare de la meva primera filla als 42 anys”, relata.
L’últim mes d’embaràs va tenir risc de preeclàmpsia i ara té molt risc de tenir-la en un hipotètic segon embaràs: “La meva ginecòloga m’ha desaconsellat tornar a ser mare per un tema de salut. No tornaré a tenir fills biològicament… Vaig haver de punxar-me heparina tot l’únic mes perquè la preeclàmpsia fa que tinguis la pressió arterial alta i pot danyar òrgans fonamentals, el que pot posar en perill la vida del bebè i també de la mare. A mi m’agradaria tenir més fills, però la salut és el primer. Tant de bo hagués estat mare abans per haver-ne tingut més. Jo sempre deia que tindria tres fills, però vaig acabar tenint-ne una quan vaig poder i vaig tenir la sort de tenir una filla sana. El problema amb els embarassos sent gran és que són considerats de risc. Al final vius amb molta por, el que em va passar a mi”.
