La mort de Carlos Marín del grup Il Divo ha commocionat el món de la música i a tota la família. El cantant va perdre la vida als 53 anys per culpa dels problemes respiratoris que va generar-li el coronavirus, un desenllaç fatal que tenia lloc en un hospital de Manchester. Aquest dilluns 27 va organitzar-se la capella ardent a Madrid, moment en el que famosos i famílies van poder acomiadar-se d’ell després d’una mort sobtada tan inesperada.
El programa de Ya es mediodía va poder parlar amb la seva vídua, la també cantant Geraldine Larrosa. Es van divorciar fa uns anys, però poc després van tornar a reconciliar-se i van passar el confinament junts. Des de llavors no s’havien separat, el que fa que la dona estigui destrossada. Des del primer moment va voler compartir amb les càmeres del programa el seu dolor, sense poder evitar emocionar-se en directe.
L’objectiu era agrair el suport i la dedicació dels mitjans de comunicació, a més a més de tornar a aplaudir la figura del cantant: “Ha marxat el meu gran amor després d’estar 30 anys junts. Sempre hem estat junts, especialment aquests dos últims anys en els que havíem sobreviscut una pandèmia… que al final, me l’ha tret. El Carlos era la persona més bona del món, l’artista més gran d’Espanya i del món sencer i encara no m’ho crec”.
Geraldine confia que ara pugui descansar: “Vull que cuideu molt a Carlos, perquè ell ha estat molt bo amb tothom i sempre ha ajudat. És una gran pèrdua…”, lamentava. A més a més, la cantant va voler compartir com van ser les últimes hores del vocalista d’Il Divo: “Abans d’entubar-lo va voler acomiadar-se de mi. Ell sabia que no aguantaria i va ser molt trist. Em va trucar i em va dir que m’estimava amb bogeria i que era la dona de la seva vida. La meva filla el considerava un segon pare i està molt afectada. El primer que va fer en saber que havia mort va ser enviar-li un missatge de Whatsapp en el que li demanava que li contestés…”.
Havien tornat a sortir junts i tenien en ment publicar un disc, uns projectes que ella confia que podrà seguir d’alguna manera per homenatjar-lo com es mereix: “Em va dir que m’estiva amb bogeria i que ell ens cuidaria des d’allà”. Una mort que confien que deixi senyal.
