Carles Francino va haver d’agafar la baixa el passat 26 de març en donar positiu en coronavirus. El locutor de Reus deixava La Ventana de la Cadena Ser i, fins i tot, havia d’ingressar a l’hospital uns dies. Des de llavors que s’estava recuperant, unes setmanes molt llargues que han finalitzat aquest dilluns. El periodista de 63 anys ha estat gairebé un mes a casa per culpa de les dificultats sorgides del contagi de la Covid-19.
En un discurs molt emotiu, Francino s’ha sincerat sobre el calvari que va viure a l’hospital i no ha pogut evitar posar-se a plorar en directe. I és que el locutor va estar més greu del que es pensava: “Vaig estar en contacte amb un positiu, em van obligar a marxar a casa i em vaig enfadar com una mona perquè creia que era una mesura molt exagerada… Però cinc dies després de donar positiu vaig haver d’ingressar a l’hospital amb febre molt alta i els ànims i l’oxigen molt baixets. A mi no m’ha quedat cap seqüela però… Vaig patir un ictus i les primeres 48 hores van ser molt dures amb indicadors molt dolents. Vaig perdre 6 o 7 kg, la massa muscular, vaig perdre la veu… Em vaig espantar, però he aconseguit sortir-hi. Però el contacte estret, que és un familiar molt estret, va morir el 12 d’abril. La meva dona i els meus fills van patir la Covid però en un grau més lleu. Espero que explicar el meu testimoni en aquest altaveu ajudi a reflexionar”.
“Els botellots s’escoltaven des de les UCI del Clínic de Madrid i això no té nom. Ens hem oblidat dels sanitaris? On són els aplaudiments de les vuit de la tarda? Només vull recordar que tots els homenatges es queden curts. Com no han d’enfadar-se els sanitaris en veure el que ha passat aquest cap de setmana? La Covid ha afectat molta gent, però a molta altra gent no”, afegia en un aplaudiment cap als sanitaris que han cuidat d’ell durant aquests dies tan complicats.
Una experiència molt dura que ha volgut aprofitar per enviar un missatge a tots els oients.
