Bertín Osborne visitava aquesta setmana la casa que Boris Izaguirre té a Madrid per xerrar amb el presentador en un nou programa de ‘Mi casa es la tuya’. Durant l’entrevista, Boris se sincera amb Bertín i narra els aspectes més durs de la seva infància a Veneçuela. “Jo no volia ser nen, volia ser adult. Ser nena no em va atraure mai, perquè no m’agrado amb el cabell llarg”, comença explicant Boris, que afegeix: “Jo vaig néixer amb dislèxia. I era molt popular per com parlava i per les coses que proposava, i també per com anava vestit. Però a la classe de gimnàsia o quan intentava jugar un partit de beisbol amb els meus amics ho passava malament… I la tensió d’això generava un amanarement molt cridaner. Jo no era una papallona, sinó un grup de papallones. La meva mare ho tenia claríssim”.
Seguidament, Boris comença a parlar de l’etapa a l’escola: “En un país masclista, en una societat dels anys 70, un nen tan libèl·lula depertava violència en l’home de l’escola, que també s’estava formant. Jo vaig ser receptor d’aquesta violència: cops, insults,… Quan em vaig anar fent gran, entre els 6 i els 10 anys, m’agradava molt anar caminant de casa a l’escola però quan ho feia hi havia obrers i gent, i tots em cridaven “maricón”. Jo sentia que mitjançant la meva roba demostrava molt del que pensava sense la necessitat de parlar”.
