Ares Teixidó és una de les presentadores de TV3 més transparents. La catalana ha parlat de la seva vida íntima i també dels problemes de salut que té, en concret de la diabetis tipus 1 que pateix. Precisament sobre això centra l’últim post d’Instagram, en el qual reconeix que ho ha passat molt malament per aquest tema.
“Fa dos anys que em van diagnosticar la diabetis tipus 1. Fa 730 dies que sóc una guerrera crònica. Ares és el déu de la guerra en la mitologia grega i el 15 d’octubre del 2018 em vaig convertir en una dolça guerrera. La meva vida va fer un gir de 360° aquell dilluns solellós d’octubre. Encara recordo com anava vestida. I el que vaig plorar, vaig plorar molt. A partir d’aquell moment és necessària l’administració d’insulina de per vida. Ja podria haver-me tocat l’Euromillones i no això. Tot va canviar per complet, ni cap a bé ni cap a malament, simplement vaig començar a transitar de manera diferent per la vida. En realitat va ser molt fàcil automatitzar les punxades, el que va ser complicat va ser passar per cadascuna de les fases de dol que encara a vegades es manifesten: negació, enuig, negociació, dolor, acceptació… Era com si hagués viscut lliure i, de sobte, em tanquessin en una gàbia”, escriu amb sinceritat.
El resum d’aquests dos anys? “Insulina, hipoglucèmia, hiperglucèmia, agulles, hidrats de carboni, llancetes, glucòmetres, glucèmia, punxades, hemoglobina glicerinada, sensors de monitoratge continu de glucosa, nits sense dormir i molta por“.
I, a partir d’aquí, fa una reflexió sobre com l’ha canviat ser diabètica: “M’acomiado de la persona que era per donar pas a qui sóc. He de confessar que em nego a donar les gràcies a la diabetis per haver arribat fins aquí, però tant de bo ningú no passés pels estralls d’aquesta malaltia ni de cap altre. Però he de dir que a través d’ella he après molt sobre mi i la manera en la qual afrontava les dificultats. En aquests dos anys de muntanya russa diabetològica i emocional, només m’ha faltat una mica d’empatia de la resta del món. No parlis sense saber. No jutgis, no assenyalis, no critiqui, no facis de més però tampoc de menys. La diabetis és una malaltia molt silenciosa i silenciada“.