Ángel Martín acaba de publicar un llibre en el que relata com va viure el brot psicòtic que va patir el 2017, un episodi que reconeix que li va canviar la vida radicalment. N’ha fet promoció en una entrevista a El Mundo en la que se sincera sobre l’ingrés hospitalari i els problemes amb les drogues que ha tingut aquests últims anys: “Si estic boig? Espero rotundament que sí. Crec que un cop que passes per allà mai no tornes a un estat de seny com el d’abans. Ja no escolto veus que em diuen que sóc fill d’uns Déus, això ja no passa. De sobte vaig començar a viure en un món diferent en el que tot té un significat ocult que quan no estàs boig ets incapaç de veure. La gent no s’adona perquè cal una cosa massa salvatge perquè ho facin”.
Tot va passar el 4 de juny del 2017, poc després que el català felicités públicament a la seva parella per l’èxit de taquilla que havia aconseguit amb Wonder Woman. Va comprar-li un munt de regals i aquella mateixa nit, va haver d’anar a la unitat de psiquiatria d’un hospital: “Jo tenia una conversa amb mi mateix sobre la ràbia que sentia en no poder guardar idees exactes a dins del meu cap. Va començar a desbordar-se tot… i vaig començar a ser conscient del que havia passat quan vaig sortir de l’hospital. Estàs en tractament i comences a investigar què coll… ha passat. Vaig perdre la noció del món real i vaig adonar-me que tot havia canviat 14 dies després. D’aquelles dues setmanes ingressat només recordo la medicació i els passejos que feia pel passadís. Vaig sortir de l’hospital fatal, en la foscor més absoluta. No sabia què fer ni per on començar”.
El còmic també parla de la seva addicció a les drogues: “De moment he deixat de consumir drogues, de moment. No m’atreviria a afirmar rotundament que mai més les tornaré a provar. Sospito que vaig tenir un problema real amb les drogues, sí. El meu consum de marihuana, èxtasi i alcohol era extremadament alt. Molt, molt i molt alt. No era una cosa relacionada amb l’oci, vaig travessar la línia i imagino que allò va influir”. Ara bé, assegura que mai no va sentir que la seva vida perillava: “Mai no vaig tenir pensaments suïcides. Sí que vaig tenir por a patir una espècia de possessió diabòlica“. Ángel Martín deixa anar una confessió que pot sorprendre molt: “La bogeria i tornar-me boig és el millor que m’ha passat a la vida. Em va permetre fer una reconstrucció brutal a nivell personal que m’ha permès aparcar les coses de mi mateix que eren una merda”.
