Andreu Buenafuente acaba d’estrenar un documental a Filmin en el que repassa els 30 anys de la seva productora. Per tal de promocionar-lo, ha xerrat amb Jordi Basté a Rac 1 en una conversa en la qual s’ha retrobat amb la primera persona a qui va entrevistar. El català ha recordat alguns dels moments més mítics de la seva carrera, alguns d’ells pertanyents al seu pas per TV3. És per això que el locutor li ha preguntat sobre la seva marxa de la cadena. Com és que el 2004 va decidir marxar després de més de 10 anys a la pública?
Sense títol i Una altra cosa van arribar a aconseguir unes xifres d’audiència brutals. El motiu de la seva marxa, doncs? La necessitat que sentia de canviar d’aires: “Volia obrir nous horitzons. Va ser un repte molt difícil, però havia de provar-ho. Vam marxar de TV3 amb un programa que ho estava petant, però crec que havíem d’obrir nous camps”.
Notava que aquella etapa estava acabada, un “repte personal” que està content d’haver engegat. Ara bé, recorda que no tothom s’ho va prendre bé: “La gent em mirava pel carrer pensant que em mataria i que quina necessitat tenia de fer aquest canvi. Fins i tot la meva mare no podia parlar del tema!”. Molts parlaven del seu comiat en aquella època: “La ferida de TV3 va ser comprensible, però potser exagerada“, reflexiona ara Andreu Buenafuente.
Jordi Basté li ha volgut preguntar si creu que tornarà algun dia a TV3, el que sembla que ha passat pel cap de l’Andreu: “Si hi ha projectes, oi tant. Fa un temps, vaig reunir-me amb el director de TV3 per presentar-li nous projectes. El problema era que no hi havia pressupost…”. Uns programes cars que suposarien la tornada del presentador a la televisió pública catalana.
