Ana Obregón aprofita cada petit aniversari i dia especial per enviar un missatge al seu fill, mort de càncer fa ara cinc mesos. L’actriu es mostra completament trencada en unes cartes públiques que fan emmudir els seus seguidors. L’última li escriu amb motiu del cinquè mes sense ell, unes setmanes molt llargues: “Aquests cinc mesos sense tu jo no sabia qui era, què era o ni tan sols si era alguna cosa. Simplement… estava allà, com una percepció singular enmig d’un no-res ombrívol, sense principi ni final”.
Una reflexió molt dolorosa que escriu des del seu refugi: “Sóc aquí des de fa més d’un mes. Vaig venir abans de l’estat d’alarma. Medito en calma per trobar la pau en aquest viatge cap al meu interior. Connecto amb la meva consciència espiritual o l’ànima, perquè les ànimes són eternes i d’aquesta manera m’apropo més a tu. Segueixo el teu exemple, il·luminada per la teva llum”.
“Deia Einstein que l’autèntic valor de l’ésser humà ve determinat principalment en la mesura que ha aconseguit alliberar-se del jo, d’aquest ego que ho contamina tot. Fins i tot als polítics, que juguen a ser metges i mesuren constantment el seu ego i el seu poder, i així aconseguiran tenir en el seu currículum un munt de vides d’espanyols. Des del meu cor, el meu condol més sentit a les famílies dels 50.000 (33.000?) morts a Espanya per aquesta pandèmia (sindèmia)”, afegia.
Ana Obregón ha volgut dedicar un missatge d’agraïment als seus seguidors, que l’acompanyen en aquests mesos tan dolorosos: “Heu de perdonar-me, sento moltíssim compartir amb vosaltres el meu dolor perquè sempre, en els 40 anys de la meva carrera professional, la meva intenció era contagiar-vos felicitat, fer-vos riure, que oblidéssiu els problemes. Necessito que entengueu que ho he perdut tot, el meu únic fill. No tinc ganes de riure, de ni ballar, ni de posar-me conjunts de roba i, per ara, no puc treballar. Sé que la vostra mà anònima m’acompanya i m’agafa fort perquè no caigui més avall. Us estic infinitament agraïda. També sé que les meves germanes no m’han deixat anar la mà ni un segon. Però sobretot sé que tu, Álex, m’envies aquest immens amor des de l’eternitat i que si algun dia torno a viure, serà per tu”.
Una carta que posa la pell de gallina i que ha generat una allau de comentaris tendres plens d’amor i ànims.