Ana Obregón, més sincera que mai sobre com viu el dol del fill

Ana Obregón ha tornat a treballar després d’un any i mig molt difícil en el que ha hagut d’aprendre a viure sense el fill i sense la mare. Aquest Nadal es posarà al capdavant de les Campanades de TVE, un programa que vol aprofitar per enviar un missatge d’esperança a tots els teleespectadors. Per tal de promocionar aquest projecte, ha parlat amb la revista Elle en una entrevista que serà recordada com la més sincera que ha concedit des de la mort d’Álex Lequio: “Visc com si el meu fill hagués mort ahir. El dia que ens van comunicar que estava malalt, va entrar a la meva habitació i em va preguntar si moriria. El cel va caure a sobre meu. Li vaig jurar per la meva vida que se salvaria i no vaig poder complir-ho. Aquesta és una cosa que no em puc perdonar. No vaig plorar aquell dia ni tampoc en les 120 sessions de quimioteràpia. No podia perquè havia de salvar la seva vida”.

L’actriu va deixar-ho tot per estar al costat del fill durant el tractament: “Em vaig anul·lar com a persona perquè vaig bolcar totes les meves energies en ell. La força me la donava ell a mi, però… I ara no me’n queda. Sé que diré una barbaritat, però a vegades penso que hauria preferit que el meu fill morís en un accident de cotxe perquè no hi ha dret. No sóc capaç de desfer la maleta que va endur-se i no tinc energia ni tan sols per entrar al dol de la meva mare. El meu pare no està bé tampoc, està delicat de salut i baix d’ànims”.

Ana Obregón ha posat en marxa una fundació en nom del seu fill que ajuda en la investigació contra el càncer: “Em deixo la pell per famílies que no tenen els recursos que jo he tingut. El primer projecte el centrem en el diagnòstic i tractament de malalts que pateixen sarcomes, com el que va patir el meu fill. És un càncer que afecta sobretot a nens i joves i sobre el que pràcticament no hi ha investigació. Espanya és el país que menys diners inverteix en la investigació del càncer perquè es tracta d’un problema que no afecta directament a l’economia. Tant de bo es destinés al càncer la mateixa quantitat de diners que a la vacuna de la Covid”.

Ana Obregón recorda el fill a Instagram

La seva vida ha canviat radicalment des que el seu fill morís amb només 27 anys: “Ell em va ensenyar a estimar. La meva salvació? Meditar amb calma per connectar amb la meva consciència espiritual i llegir llibres relacionats amb la mort. No hi ha res pitjor que li pugui passar a una mare que la pèrdua del seu fill. No vull buscar ajuda externa ni prendre pastilles, és una cosa que he de fer jo sola. El meu dolor és el seu dolor perquè ell volia viure. La tristesa m’uneix al meu fill i no vull deixar d’estar així. El dia que l’Álex va marxar, jo vaig morir. Sé que algun dia les ferides cicatritzaran, però encara no aconsegueixo acceptar la seva absència. He descobert un milió de maneres de plorar. Plores de ràbia, de tristesa, d’absència, de nostàlgia, d’estómac i d’esperit”.

L’intèrpret ha convertit el seu perfil d’Instagram en el millor aparador per compartir les seves reflexions i el seu dolor: “Allà mostro un cor dessagnant-se, sense Photoshop ni retocs. Rebo tanta estima a canvi, que això m’acaricia l’ànima. Jo parlo molt amb el meu fill i cada nit li desitjo bon dia i bona nit”.

Nou comentari