Ana Obregón sabia que arribaria aquest moment. L’actriu i presentadora ha concedit la primera entrevista a televisió després de la mort del seu fill, l’Álex Lequio, que va perdre la vida el maig del 2020 després de dos anys de lluita contra el càncer. Només tenia 27 anys, una pèrdua que arribava massa aviat i que Ana està convençuda que mai no podrà superar. Els teleespectadors estaven acostumats a una actriu forta, simpàtica, alegra i valenta. Poc queda ja d’aquesta Ana Obregón, que s’ha mostrat completament trencada en la que ha qualificat de l’entrevista “més dura” de tota la seva vida. L’afortunat d’aconseguir que parli per primer cop ha estat Bertín Osborne, amic íntim d’Ana amb qui va tenir una aventura amorosa quan eren joves. Molt emocionat i summament tendre, mai no havíem vist el presentador tan empàtic i dolç amb un convidat de Mi casa es la tuya. Una conversa a cor obert plena de llàgrimes i confessions colpidores en la qual Ana Obregón ha relatat la seva història.
El seu fill va començar a tenir mal de panxa, així que van acudir a l’hospital perquè miressin què li passava. El que no podien imaginar-se era que li trobessin un tumor maligne “dolent i molt agressiu”. Els metges haurien estat clars des del principi amb ells, tenia mala pinta i el camí seria molt dur. Ana Obregón i el fill van traslladar-se fins a Nova York perquè el noi rebés la quimioteràpia en el millor hospital de tot el món. Allà s’hi van estar sis mesos en els quals el jove Álex hauria patit moltíssim: “Vam fer quimioteràpies de deu i dotze hores… I així fins a més de 100 quimioteràpies. Cada nit plorava moltíssim en la meva habitació, però l’endemà em maquillava perquè volia que ell em veiés bé. Vam començar un tractament nou, amb quimioteràpia durant un mes i mig sense poder moure’s. Van haver d’operar-lo dues vegades i ell no podia ni tan sols menjar. No vaig separar-me d’ell en cap moment, i això que les nits eren horroroses amb uns dolors… No funcionava res i ell moria de dolor, fins al punt que havíem de demanar morfina cada dues hores. Joder, quina merda. Com va patir, joder. Va patir moltíssim”, deia Ana Obregón abans de trencar-se a plorar sense poder evitar-ho.
Ana Obregón no sap com ha estat capaç de sobreviure després d’allò, encara que deixa clar que veure el fill patir així la va destrossar per dins. Quan van dir-los que moriria poques hores després, el seu interior va desfer-se: “Les seves últimes paraules van ser que mereixia la pena estar així per veure el seu pare i a mi junts. Va marxar i jo vaig marxar amb ell, vaig morir i continuo una mica morta. Vaig estar pràcticament els sis primers mesos sense sortir de la meva habitació. D’aquelles setmanes només recordo estar tancada a la meva habitació. Vaig estar quatre mesos sense parlar i el meu món va aturar-se. No he volgut ajuda professional perquè el meu fill m’ha donat una lliçó de valentia tan gran que vull sortir jo sola d’això, amb la meva feina interior. Jo em perdono la vida cada dia“. Era en aquest moment quan Bertín començava a plorar, superat per la duresa extrema del testimoni de la seva amiga.
Un any després de la mort del fill, era la seva mare qui perdia la vida. Ana encara està tan adolorida que confessa que no ha pogut començar el dol de la mare: “No he pogut, no hi ha lloc en el meu cos encara. Tinc massa dolor… Jo l’única cosa que demano a la vida ara és poder tornar a néixer en una vida sense ell, perquè encara no ho he aconseguit. Continuo vestint de negre, només em poso alguna cosa blanca perquè en algunes cultures és el color del dol. Tinc tot l’armari ple de roba de colors sense posar… No puc. És que és tan injust, era tan jove i tenia tanta vida per endavant. Quan perds un fill entens què és l’amor infinit i el dolor infinit. I no vull anar de víctima, en una tragèdia així les víctimes i els herois són aquells que han lluitat fins al final. A mi m’està costant moltíssim poder somriure i tornar a riure”.
El seu desig és que la gent sàpiga com va ser de valent i com va demanar-li que continués el seu llegat i ajudés als joves amb càncer. És per això que Ana Obregón ha creat una fundació al seu nom que recapta diners per a la investigació d’aquest tipus de malaltia. Assegura que mai no podrà oblidar la frase que va dir-li el fill quan va saber que moriria: “Mama, perdona’m per ser un fill defectuós”. Ana té clar que mai no serà la mateixa: “El dol és el preu que pagues per haver-te atrevit a estimar tant… Aquella Ana Obregón ha desaparegut per sempre”. Una entrevista colpidora a la que acudia amb un vestit molt especial, el que va posar-se el dia que van anunciar a la família d’Alessandro Lequio que estava embarassada.
