Ana Obregón ha concedit una entrevista molt dura a ‘El Mundo‘ que ha volgut aprofitar per criticar que el govern no financi prou la investigació contra el càncer. Des que diagnostiquessin el seu fill amb un càncer estrany, que l’actriu s’ha allunyat dels escenaris i de televisió per centrar-se en estar al seu costat durant la recuperació. L’hem vist aquesta setmana en un acte amb col·laboració amb l’associació espanyola d’afectats de càncer de pulmó, un escenari que li ha donat ales per reclamar més finançament.
“En el càncer de pulmó, el tabac és un factor de risc. Però també hi ha un tema familiar i genètic i un altre molt important, que és l’ambiental. Allà és on entra el govern i la presa de solucions, per no matar els espanyols amb la pol·lució que tenim. El govern és el factor de risc més important per al càncer de pulmó. No dona res de pressupost per a la seva investigació i això és l’únic que salva vides en el càncer”, denuncia públicament.
Una reivindicació ben clara: “Ells lluiten per les cadires, no per salvar la vida dels espanyols. Cada any es detecten 300.000 nous casos de càncer, però no es donen diners. I si no s’investiga, doncs no es cura. En altres països s’inverteix un munt en això, però a Espanya no els hi dona la gana. No només ara, cap govern ho ha fet. Destinen 300 milions a eleccions generals un cop i un altre. Però aquests milions que llancen per la finestra probablement podrien haver salvat milers de vides. Vull que salvin vides“.
El seu fill va tractar-se en un hospital oncològic als Estats Units, un país molt avançat en aquest tema: “Allà el govern i les institucions donen grans quantitats de diners a la investigació. Per això tots els oncòlegs importants d’aquest país han de marxar fora, perquè aquí no hi ha directe de l’Estat“.
Una malaltia del fill que li ha canviat la manera de veure la vida: “En aquest any i escaig d’hospitals no he vist que el meu fill es queixés ni que jo lamentés estar cansada. A més a més, en el meu cas visc dues realitats oposades. La del glamur i les fotos, i una altra de pacients amb el seu somriure”.
