Comiat esquinçador d’Ana Obregón al fill: “Eres la meva vida i ara no hi ha res”

Ana Obregón està vivint un infern des de la mort del seu fill Álex, que moria el passat 13 de maig després de dos anys de lluita contra un càncer molt agressiu. Només tenia 27 anys, el que fa la tragèdia encara més dura. L’actriu va acomiadar-se d’ell amb un breu missatge que va trencar el cor a tots els seus seguidors: “S’ha apagat la meva vida“. Ara, amb una mica més de forces, li dedica una carta pública que evidencia que està completament trencada.

“Estimat fill, sé que mai no t’ha agradat que parli de tu públicament. Perdona’m, però m’ho demana el cor i ara que tinc una miqueta de forces havia d’agrair els centenars de milers de missatges d’estima i admiració cap a tu. Les teves primeres paraules van ser “jo solet”, abans que papa i mama. I tu solet has volgut viure una vida discreta, sense protagonismes malgrat els teus pares famosos. T’has guanyat a pols l’estima de tots aquells que et van conèixer. Primer a l’escola, després a la Universitat amb la beca que vas aconseguir per estudiar als Estats Units que vas culminar en el teu retorn a Espanya creant una empresa d’èxit amb 24 anys. Fins que un dia va aparèixer la paraula ‘càncer’ a les nostres vides”, engega en una carta esquinçadora.

Una malaltia que s’ha endut la persona a qui més estimava: “Has lluitat valentament dos anys contra aquesta maleïda malaltia amb un somriure, col·laborant amb fundacions, ajudant i animant amb el teu sentit de l’humor a tots els que també ho patien. Et vas convertir en un exemple. Massa noble, generós, solidari, únic i gran per a aquest món. El meu guerrer de l’etern somriure malgrat els dolors, mesos d’hospitalització i patiment”.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Mi querido Hijo, Se que nunca te ha gustado que hable de ti públicamente, perdóname , me lo pide el corazón y ahora que tengo un poquito de fuerzas tenía que agradecer los cientos de miles de mensajes de cariño y admiración hacia ti. Tus primeras palabras fueron : “yo solito” antes que papá y mamá. Y tú solito has querido vivir una vida discreta, sin protagonismos a pesar de tus padres famosos. Te has ganado a pulso el cariño de todos los que te conocieron ; primero en el colegio , luego en la Universidad con la beca que conseguiste para estudiar en Estados Unidos que culminaste en tu regreso a España creando una empresa de éxito con 24 años . Hasta que un día apareció la palabra “cáncer “en nuestras vidas. Has luchado valientemente dos años contra esa maldita enfermedad con una sonrisa, colaborando con fundaciones, ayudando y animando con tu sentido del humor a todos los que también la padecían . Te convertiste en su ejemplo . Demasiado noble, generoso , solidario, Único y grande para caber en este mundo. Mi guerrero de la eterna sonrisa a pesar de los dolores , meses de hospitalización , y sufrimiento. Para mí ha sido un honor estar a tu lado de la mano en esta batalla sin descanso , pero también viéndote sufrir sin una queja ha sido la lección de vida más cruel que una madre puede soportar . Tu viaje ha roto el corazón de toda España porque en vida has brillado TU SOLITO como decías de pequeño. Ahora brillas en la eternidad iluminándonos para siempre. Sé que desde ahí arriba quieres agradecer tantos miles de mensajes de amor y admiración inesperados para ti pero que te ayudarán a tu largo viaje. Que puedo decirte hijo ? Que eras /eres mi vida y ahora ya no hay nada. Que perder un hijo es morir y tener la obligación de vivir. Y tú querías vivir , casarte algún día y tener 5 hijos . Muchas noches en el hospital pedimos juntos a Dios que te curara y no nos hizo ni caso. Ahora solamente le pido que pueda volver a abrazarte muy pronto porque te echo insoportablemente de menos. Mi Aless , ha sido y es un verdadero privilegio ser tu madre. Te quiero desde siempre y para siempre. Eternamente. Mamá #GRACIAS ?

Una publicación compartida de Ana_Obregon Oficial (@ana_obregon_oficial) el

El camí ha estat molt dur, tal com reconeix Ana: “Per a mi ha estat un honor estar al teu costat de la mà en aquesta batalla sense descans, però també veient-te patir sense una queixa. Ha estat la lliçó de vida més cruel que una mare pot suportar. El teu viatge ha trencat el cor de tota Espanya perquè en vida has brillat tu solet com deies de petit. Ara brilles en l’eternitat il·luminant-nos per sempre. Sé que des d’allà a dalt vols agrair tants milers de missatges d’amor i admiració inesperats per a tu però que t’ajudaran al llarg del teu viatge”.

I acaba amb un missatge encara més colpidor: “Què puc dir-te, fill? Que eres i ets la meva vida i ara ja no hi ha res. Que perdre un fill és morir i tenir l’obligació de viure. I tu volies viure, casar-te algun dia i tenir 5 fills. Moltes nits a l’hospital vam demanar junts a Déu que et curés i no ens va fer ni cas. Ara només li demano que pugui tornar a abraçar-te molt aviat perquè et trobo insuportablement a faltar. El meu Álex, ha estat i és un vertader privilegi ser la teva mare. T’estimo des de sempre i per sempre. Eternament, mama. Gràcies”. 

 

Nou comentari