El Jutjat Central del Contenciós Administratiu número 1 ratifica en una nova sentència la pronunciació de l’Audiència Provincial de Madrid del 18 de juny de 2021 reafirmant l’autonomia de LaLiga en l’organització de les seves competicions quant als límits de la potestat de coordinació que ostenta l’RFEF en aquesta matèria. En aquesta sentència del passat 12 de juliol es desestima el recurs de la RFEF enfront de la resolució del CSD d’agost de 2020 resolent el conflicte entre la patronal i la Federació sobre l’aprovació del calendari corresponent a la temporada 2020/2021, amb imposició de les costes a la recurrent.
A més, també reforça les competències del CSD a l’hora de dirimir les controvèrsies entre totes dues institucions a conseqüència de la interpretació i aplicació del conveni de coordinació.
L’RFEF i LaLiga estan subjectes al conveni de coordinació signat l’1 de juliol de 2019 (amb una vigència de cinc anys) en el qual s’especifica que el calendari esportiu de les competicions oficials de caràcter professional serà elaborat per LaLiga.
La sentència recorda que el president de la RFEF disposarà de deu dies per a ratificar o rebutjar el mateix, entenent-se ratificat, si en aquest termini no s’hagués manifestat. En el cas de la no ratificació, aquesta haurà de ser expressa i degudament motivada, després de la qual cosa LaLiga presentarà una nova proposta, que haurà de ser ratificada o rebutjada en les mateixes condicions que les expressades anteriorment, en el termini de cinc dies.
El Reial decret de Federacions, al qual també apel·la la sentència, garanteix que, bé sigui per conveni, bé sigui per aplicació de directa de la norma en defecte d’això, l’elaboració del calendari s’ajusti a una actuació concreta per part de qui, en compliment del que es disposa en la norma tenen el deure de coordinar-se i aconseguir l’acord sobre aquest tema.
Per això, garanteix que si l’acord de voluntats per motius o raons diferents dels previstos en la norma no s’ha produït, sigui el CSD qui, desplegant una actuació concreta com és la de controlar el compliment dels termes previstos en la norma per part dels agents intervinents, elimini la falta d’acord de voluntats per raons que no estan cobertes per la norma, doncs, oblida el recurrent que la negativa a les ratificacions han de ser sempre motivada, d’aquí ve que preceptivament s’exigeixi que sigui expressa.
A més, el Jutjat del Contenciós també assumeix l’argument de l’Audiència Provincial de Madrid en el qual es va resoldre a favor de LaLiga el conflicte sobre els partits en divendres i dilluns.
Concretament l’Audiència ratificava que “la coordinació que té encomanada l’RFEF té per objecte que la competició es pugui desenvolupar amb normalitat i que la seva organització no afecti altres competicions. És a dir, la coordinació té sempre una fi, no és un dret abstracte d’autoritzar o prohibir les decisions de LaLiga en l’àmbit organitzatiu que és de la seva competència”.
La sentència acaba desestimant el recurs contenciós administratiu interposat per la Federació Espanyola de Futbol contra la Resolució de 27 d’agost de 2020 del Consell Superior d’Esports, declarant ajustada a dret la citada resolució i imposant les costes a la RFEF.
