La inclusió en el Sistema Nacional de Salut de noves CAR-T situaria a Espanya al mateix nivell que els principals països europeus, on aquestes teràpies ja estan disponibles. Països en els quals els seus pacients tenen un accés més ampli a l’última innovació en oncohematologia.
No obstant això, aquesta situació no s’està produint a Espanya. Així ho assenyalen a Servimedia, en el Mes de Conscienciació dels Càncers de la Sang, algunes de les associacions espanyoles que vetllen pels drets dels pacients amb càncers hematològics, especialment en aquells subtipus més rars, amb menor supervivència i on els tractaments més disruptius, com les CAR-T, un tractament molt personalitzat a través del que es modifiquen les cèl·lules del sistema immune per a atacar a un determinat tipus de tumor, s’erigeixen en la clau que, en una gran part dels casos, aconseguiria la curació de la malaltia; o, almenys, la seva remissió.
“Si volem ser un país innovador, el primer que hem de fer és, per descomptat, aprovar ràpid els medicaments que sí o sí que estan salvant vides de persones amb determinats tipus de càncer. En aquest cas, amb la teràpia CAR-T per a tumors hematològics està demostrada totalment la seva eficàcia. Ja s’estan usant fins i tot com a primer tractament en molts països europeus en els quals està aprovat. I s’està fent perquè la realitat és que en un 78% dels casos estan aconseguint la supervivència”, assenyala a Servimedia Marta Cardona, directora de la Fundació Cris Contra el Càncer. “A vegades, per a accedir a tractaments innovadors, cal passar primer pels convencionals. Però, ara, s’estan adonant que realment és un tractament que, com més aviat millor s’administri al pacient, abans es cura. Fins i tot pot ser un estalvi de tractaments anteriors, pels quals un pacient ha de passar fins i tot sabent que, segurament, no soluciona el seu tipus de càncer”, afegeix.
Begoña Barragán i Marcos Martínez, presidenta i gerent de l’Associació Espanyola d’Afectats de Mieloma, Limfoma i Leucèmia (AEAL), també coincideixen que els grans problemes en l’accés a la innovació dels pacients amb càncer hematològic a Espanya són deguts al sistema d’aprovació i finançament dels tractaments al nostre país. “Ens trobem amb retards de més de 600 dies en molts casos per a l’aprovació de nous tractaments respecte a la data en què es té l’aprovació EMA. Als quals cal sumar que alguns dels fàrmacs s’aproven amb restriccions respecte a les indicacions amb què s’aproven per la EMA”. A més, amb alguns fàrmacs succeeix que s’aprova la disponibilitat al nostre país, però no s’aprova el seu finançament, “amb el que es nega l’accés a aquests fàrmacs a la majoria dels pacients que els necessiten, perquè són molt poques les persones que tenen una capacitat econòmica per a poder pagar-los”, puntualitzen.
“El tema de l’aprovació de finançament dels tractaments a Espanya és complicat i molts no s’aproven malgrat haver estat recomanats, no hi ha transparència en aquest tema. Les associacions de pacients no som informades sobre per què”, afirma Adela França, presidenta de l’Associació per a la Cura del Limfoma Fol·licular (ACLIF), un subtipus que encara no té cura. Encara que existeix teràpia CAR-T aprovada des de 2022 a Europa, el seu finançament és Espanya encara no s’ha produït, “per la qual cosa no tenim accés a aquesta teràpia amb resultats positius en 80% dels casos”. I afegeix que “és frustrant saber que hi ha un tractament que funciona, que està accessible en la majoria dels països d’Europa i nosaltres no podem accedir. Quan et va la vida en això, no s’entén”.
Les entitats indiquen que alguns països de l’entorn són més ràpids que uns altres en l’aprovació d’aquests medicaments, com és el cas d’Alemanya, ressaltant que es tracta, en gran manera, d’un tema burocràtic on Espanya triga gairebé tres vegades més que la majoria dels països de la UE a aprovar un fàrmac oncològic. Per això, algunes d’aquestes fundacions ja han iniciat campanyes de recollides de signatures. “Som els pacients els qui, com podem, ens ajuntem perquè ens escoltin. Per exemple, CRIS Càncer suma ja gairebé 30.000 signatures, i ACLIF prop de 1.000, però hauria de sortir del Ministeri accelerar els processos quan són de vida o mort”, assenyala Adela França.
Per part seva, Marta Cardona puntualitza que “és molt dur pensar que fora d’Espanya, en països del nostre entorn, els pacients de França o Alemanya poden accedir a un tractament que els salvarà la vida i que aquí, per problemes burocràtics i per retards en aprovacions, ja portem més d’un any esperant un finançament que no arriba”.
Retards
Els pacients amb càncer, entre els quals es troben aquells que pateixen algun tipus de limfoma, leucèmia o mieloma com més freqüents -amb una incidència anual a Espanya d’uns 10.000, 6.000 i 3.000 casos, respectivament, segons dades de la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (Redecan)- no tenen temps suficient per a fer front a les llargues aprovacions carregades de traves burocràtiques. “Moltes de les teràpies que triguen a aprovar-se estan indicades per a pacients que no tenen una altra alternativa de tractament i, si no arriben a temps, estan condemnats a morir”, indiquen des d’AEAL, associació que afegeix que “quan s’analitza la situació sembla que les nostres decisores miren cap a un altre costat, és urgent canviar el sistema d’aprovació i finançament de fàrmacs al nostre país. Hi ha un problema que hem d’abordar entre tots i no podem continuar permetent que els retards i restriccions influeixin en la qualitat i quantitat de vida dels pacients”.
A pesar que en els últims anys la recerca ha evolucionat d’una forma sense precedents, produint que al voltant del 60% dels malalts tinguin, avui, un bon pronòstic, la realitat és que els tractaments no estan arribant a tots els pacients, la qual cosa, en alguns casos, es converteix en una condemna de mort. A pesar que 2018 va marcar un abans i un després amb l’arribada de les CAR-T a Europa i la posada en marxa del Pla Nacional d’Abordatge de Teràpies Avançades, encara no s’ha produït un desplegament total, fent que els espanyols es trobin a la cua en termes d’accés a aquests tractaments. “La meva opinió sincera és que sí que falta voluntat política. Els pacients de limfoma moltes vegades ens sentim exclosos en l’agenda i especialment els pacients de limfoma fol·licular”, apunten des d’ACLIF.
Les associacions coincideixen en molts aspectes, com la necessitat de trobar la fórmula perquè els pacients puguin ser tractats per a evitar que els pacients es morin a Espanya per retards en les aprovacions o per limitacions en el finançament, catalogant-ho com a màxima prioritat. “Les persones que estan darrere d’aquestes aprovacions haurien d’agafar-ho amb la màxima celeritat. Estem parlant de tractaments que estan salvant vides”, conclou Cris Contra el Càncer.
