La Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED) ha tornat a examinar, en la segona edició del ‘Quadrant d’Eficiència Hospitalària’, l’eficiència dels vuit hospitals públics madrilenys de referència a partir de l’anàlisi de dos indicadors, l’Indicador de Gestió, que mesura l’eficiència econòmica i l’Indicador d’Eficiència Assistencial, que analitza l’eficiència en termes assistencials.
L’anàlisi, elaborat per Pedro Cortiñas, professor del Departament d’Economia Aplicada i Estadística de la UNED, situa a la Fundació Jiménez Díaz com l’hospital de referència madrileny de major eficiència, amb un valor de 1,67, sent, com ja ocorregués en la seva primera edició, l’únic centre hospitalari a obtenir una eficiència positiva en el quadrant, amb una puntuació molt per sobre de la resta d’hospitals examinats.
La resta d’hospitals inclosos en l’anàlisi presenten eficiència negativa, en termes relatius en referència al valor mitjà del conjunt d’hospitals analitzats, molt marcat pels bons resultats de la Fundació Jiménez Díaz, ocupant la segona posició en el Quadrant l’Hospital Porta de Ferro (-0,08), mentre que el Clínic Sant Carles i el Ramón y Cajal ocupen la tercera posició (-0,16), sent els hospitals 12 d’Octubre i Gregorio Marañón els que presenten les ràtios més baixes (-0,41).
L’Indicador de Gestió, que mesura l’eficiència econòmica dels 8 hospitals a partir de les dades oficials obtingudes de les memòries de cadascun d’ells, mostra la superioritat de la Fundació Jiménez Díaz, situant en 1,65 el valor obtingut en aquest indicador, enfront de la resta d’hospitals.
La segona posició en eficiència econòmica és per a la Princesa (0,14), mentre que l’Hospital Ramón y Cajal (0,08) ocupa el tercer lloc, el Clínic Sant Carles ocupa la quarta posició (-0,24) i Porta de Ferro la cinquena (-0,25). Al costat de La Paz, el centre menys eficient dels vuit analitzats en termes econòmics (-0,63), tanquen la classificació el 12 d’Octubre (-0,27), en sisè lloc i el Gregorio Marañón (-0,45) en setè.
L’Indicador de Gestió s’ha calculat a partir de l’aplicació d’un mètode factorial per assignar els pesos a 4 ràtios, amb la finalitat d’extreure els valors latents en cadascun d’ells, tenint en compte les correlacions entre aquests i eliminant-les del pes final.
Els quatre ràtios són, d’una banda, les despeses corrents/pacients, que mesura l’eficiència de la despesa corrent; d’altra banda, les despeses totals/pacients, que mesura l’eficiència de la despesa total, així com la ràtio pacients/personal, que mesura l’eficiència de la plantilla i la ràtio despeses de personal/personal, que mesura el reconeixement de la plantilla.
L’estudi realitzat per la UNED relleva a més una capacitat d’estalvi del 28% per als altres 7 centres hospitalaris de referència si aconseguissin el nivell d’eficiència de la Fundació Jiménez Díaz.
Per a això, s’ha utilitzat la metodologia DEA (Anàlisi envolupant de dades), que possibilita d’una banda determinar l’output, és a dir, amb els recursos que té cada unitat d’anàlisi, quin output podria produir si tingués un ús eficient dels recursos. I per un altre, conèixer l’input, o cosa que és el mateix, per a la producció que té la unitat, quin seria el nivell òptim de recursos necessaris, és a dir, quanta ineficiència s’està donant en la gestió de recursos.
Líder en eficiència assistencial
Respecte a l’Indicador d’Eficiència Assistencial, obtingut a partir de l’anàlisi de 6 de les principals variables de l’Observatori de Resultats del Sermas, s’evidencia també la superioritat de la Fundació Jiménez Díaz en l’àmbit assistencial enfront de la resta d’hospitals d’alta complexitat de Madrid.
Així, la Fundació Jiménez Díaz presenta el valor més alt, amb un 1,70 i a més d’un punt i mig de diferència enfront del segon, l’hospital Porta de Ferro, que situa el 0,10 i el tercer, La Paz (0,06). La resta d’hospitals presenten valors negatius, amb el Clínic Sant Carles (-0,07) en quarta posició, el Gregorio Marañón (-0,37) en cinquena i el Ramón y Cajal (-0,40) en sisena. Tanquen la taula de l’Indicador d’Eficiència Assistencial La Princesa (-0,48) en setè lloc i el 12 d’Octubre (-0,54), en última posició.
Les dades reflecteixen la superioritat de la Fundació Jiménez Díaz enfront de la resta d’hospitals d’alta complexitat de Madrid en totes les variables incloses en l’anàlisi, sent l’hospital amb major satisfacció per part dels pacients (93,9%, mentre que la resta d’hospitals oscil·len entre el 93% en el cas del Porta de Ferro i el 88,5% en el cas del 12 d’Octubre), així com el que presenta menor índex de reclamacions (5,8 per cada 10.000 actes assistencials, seguit de la Pau, amb 14,2, mentre que el Ramón y Cajal, amb 32,6 és el que presenta major nombre de reclamacions), a més de ser l’hospital amb menys temps d’espera per a intervenció quirúrgica (11,8 dies de mitjana, mentre que la resta se situen entre els 54,1 de la Princesa i els 74,6 del Ramón y Cajal).
Per a generar l’Índex d’Eficiència Assistencial s’ha dut a terme, d’una banda, una ponderació simple de les dades i, per un altre, una anàlisi factorial, amb diferències bastant significatives de la Fundació Jiménez Díaz amb la resta d’hospitals.
