El Consell Editorial de la revista ‘Ethic’, format per 11 experts, analitza les tendències i idees clau que marcaran l’agenda del nou any en un treball desenvolupat en els mesos de desembre a febrer, i publicat en la seva revista número 55, disponible en la seva edició digital. ‘Ethic’ presenta les tendències amb més impacte en aquest any després de preguntar-se “cap a on va el món i què és el que s’ha d’esperar de 2023?” El Consell Editorial de la revista analitza els grans temes que marcaran aquest futur immediat.
Després d’un any marcat per episodis tan influyuentes com la guerra a Ucraïna, la crisi energètica i la inflació, els colaborades de la publicació auguren que Espanya no sofrirà la recessió tant com la mitjana de l’eurozona, encara que existeixen importants reptes tant nacionals com internacionals.
Els experts destaquen els principals temes clau per a 2023, com la incertesa laboral, els miratges intel·lectuals, la verificació de les notícies o la defensa dels drets civils o de la dignitat humana. Tot en un any una agenda molt complexa, plena d’eleccions a Espanya, com les autonòmiques, locals i generals, a més de la Presidència espanyola de la Unió Europea en el segon semestre de l’any.
L’economista Jordi Sevilla considera que “hi ha vímets per a ser optimista respecte a 2023 i no preveig una recessió”. Per a José Ignacio Torreblanca, politòleg i director de Consell Europeu de Relacions Exteriors (ECFR) de Madrid, “Rússia continua sent poderosa”.
En la línia de reflexió sobre 2023, Adela Cortina, filòsofa i catedràtica d’Ètica, considera que “el gran repte consisteix a construir un ‘nosaltres’ disposat a prosseguir la defensa de la dignitat humana”. Per a la politòloga Cristina Monge, “Europa ha de decidir entre mantenir les mesures d’excepció o tornar a la senda del Pacte Verd”.
El filòsof i escriptor Fernando Savater proposa analitzar el moment que vivim i considera que “caldria començar a combatre les exageracions”. Per part seva, Eduardo Madina, director d’Estratègia en Harmon, creu que “en la polarització és on s’ha realitzat gairebé tot el debat en l’última dècada”.
“Corregir els prejudicis de l’edatisme implica entendre que ‘vell’ no nomena gens significatiu” és la reflexió que comparteix Victoria Camps, filòsofa i consellera permanent del Consell d’Estat.
Elena Pisonero, presidenta i fundadora de Taldig, aclareix que “hem d’hibridar i tenir a la tecnologia com a companya en el desenvolupament de les nostres professions”, mentre que José Antonio Marina, filòsof i pedagog, considera que “necessitem un humanisme de tercera generació capaç de comprendre la nostra intel·ligència i les seves creacions”.
Finalment, Alberto Andreu, economista i professor associat en la Universitat de Navarra, posa l’èmfasi en “les empreses s’hauran d’ocupar de la destrucció de la cultura corporativa”. I Elena Herrero-Beaumont, directora d’Ethosfera, reflexiona sobre els mitjans de comunicació i creu que “el periodisme veraç és molt important per a tenir una opinió pública sanejada”.
Pablo Blázquez, editor de ‘Ethic’, assegura que “en un context global de polarització i pulsions populistes, ‘Ethic’ aspira a formar part d’aquesta resistència il·lustrada que ha de donar la batalla enfront de l’auge dels moviments il·liberals. Juntament amb l’anàlisi de les tendències globals i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, aquesta vocació de defensa de la democràcia liberal se situa avui en el centre de gravetat de la nostra missió com a projecte editorial”.
