La biblioteca de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Complutense de Madrid ha acollit la presentació del llibre Energia i política, una història del petroli a Espanya, editat per l’Editorial Los Libros de la Catarata.
L’acte ha comptat amb la participació de dos dels autors de l’obra: Gloria Quiroga, professora d’Història Econòmica de la Universitat Complutense de Madrid: i Gabriel Tortella, catedràtic emèrit d’Història Econòmica a la Universitat d’Alcalá de Henares i Premi Rey Juan Carlos I d’Economia; així com del degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Complutense de Madrid, Carlos Rivero; i del vicedegà de Recerca, Doctorat i Biblioteca de la mateixa facultat, Rafael Fernández Sánchez.
El llibre, dirigit per la professora Gloria Quiroga, compta amb la participació de grans especialistes en Història Econòmica com són els professors Gabriel Tortella, Mercedes Cabrera, Francisco Contreras Pérez, Manuel Peña Díaz, Pablo Díaz Morlán, Manuel Bravo, Raúl Molina Recio i Eloy Álvarez Pelegry.
L’obra repassa la interessant història del desenvolupament de la indústria petroliera a Espanya, estretament lligada als canvis polítics, econòmics i socials que va travessar el país al llarg del segle XX.
L’evolució d’aquesta indústria a l’estat espanyol té una rellevància especial al nostre país, ja que es tracta d’un territori que, a principis del segle passat, a més de no comptar amb reserves petrolíferes, feia un consum de petroli pràcticament testimonial.
Tot i això, a partir del 1900 van sorgir a Espanya les primeres iniciatives coincidint amb l’enlairament econòmic del país i amb la preeminència del petroli com a recurs energètic mundial. D’una banda, de la mà del sector privat amb l’entrada de multinacionals com ara l’Standard Oil o la Royal Dutch-Shell, bé a través de filials (com la Vacuum Oil o la Societat Petrolífera Espanyola) o en col·laboració amb empreses espanyoles com Compraflet, Babel i Nervión; i de l’altra, de les iniciatives nacionals, guiades pels empresaris Juan March, Horacio Echevarrieta i Demetrio Carceller Segura, figures que van apostar per un negoci en plena expansió que marcaria l’esdevenir de la indústria del segle XX.
“En un context com l’actual cobra més importància, si és possible, poder fer aquest repàs a l’apassionant trajectòria de la indústria petroliera a Espanya. En aquesta obra intentem explicar com Espanya, un país que no disposa de reserves petrolíferes, va passar de tenir un consum de petroli pràcticament inexistent el 1900 que el 1970 el 70% de l’energia consumida provingués del petroli”, ha afirmat la professora Gloria Quiroga.
“Energia i política, una història del petroli a Espanya pretén ajudar-nos a entendre com hem arribat fins aquí i, per això, cal analitzar els orígens d’aquest sector fins als nostres dies, passant per les primeres empreses que es van crear, així com per la irrupció de l’estat creant un monopoli que va durar gairebé 70 anys”, ha afegit.
Aquesta obra suposa una revisió dels estudis publicats fins ara, oferint una exhaustiva anàlisi de l’evolució del sector petrolífer a Espanya des de la creació del monopoli que el 1927 el ministre d’Hisenda José Calvo Sotelo fixés per a la indústria petroliera, un monopoli fiscal per el qual l’Estat s’assegurava el proveïment mitjançant el control total o parcial del sector.
Es va crear així el Monopoli de Petrolis, que va limitar a una única companyia, Campsa, la seva distribució i importació -amb l’excepció en territori canari de Cepsa, fundada el 1929 per Demetrio Carceller Segura- durant els gairebé setanta anys que va estar actiu fins a la seva completa desaparició coincidint amb l’entrada de l’estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea.
“Molt aviat es va advertir que el concepte de monopoli del petroli que va idear Calvo Sotelo no funcionaria, en ser massa rígid i intervencionista. El mateix Calvo Sotelo va elogiar la creació de Cepsa, empresa privada que va servir de complement i va permetre suavitzar l’enorme rigidesa del monopoli. Cepsa va dur a terme la creació de la primera refineria a les Illes Canàries i, fins al 1947, des d’aquesta refineria es va proporcionar a Campsa el petroli necessari, evitant així incórrer en els costos que hagués comportat instal·lar una refineria a la península. Sens dubte, Cepsa va exercir durant anys el paper que Calvo Sotelo hagués desitjat que realitzés Campsa tenint refineries pròpies”, va comentar Gabriel Tortella.
