El govern espanyol dotarà de recursos i d’una major empara jurídica a l’administració de Justícia, a fi d’evitar la discrecionalitat dels jutges i els fiscals a l’hora de determinar la majoria o minoria d’edat d’una víctima o d’un eventual autor.
El jutge haurà de determinar la minoria d’edat d’una víctima o de l’autor d’un delicte a través d’una sentència. Així s’expressa l’avantprojecte de llei aprovat pel Consell de Ministres, pel qual es regula quins procediments ha de seguir la justícia per a dictaminar la minoria o majoria d’edat legal d’un justiciable.
Aquesta normativa, proposada pel ministeri de Justícia, té com a objectiu “concretar la majoria o minoria d’edat, amb ple respecte als drets de la infància i adolescència, i amb totes les garanties legals, quan per mancar de documentació o no sigui possible establir l’edat amb seguretat, hagi de ser l’autoritat judicial qui la determini, després d’escoltar les al·legacions de les parts i realitzar una valoració ponderada de la prova que s’ha fet a la persona”.
No més discrecionalitat
A més de la protecció de la integritat i drets de les eventuals víctimes menors, aquest avantprojecte de llei neix amb la voluntat de corregir i delimitar el marge de discrecionalitat que jutges i fiscals sovint utilitzen per a dictaminar si les víctimes que compareixen davant ells i diuen ser menors d’edat menteixen o no.
Aquest extrem resulta vital perquè el retret penal de determinades conductes varia substancialment si qui les comet o qui les rep és o no major d’edat. Per exemple, l’adult que indueixi a una dona a prostituir-se rep un major o menor càstig punitiu si les dones són majors o menors d’edat.
D’altra banda, resulta determinant saber amb certesa si un detingut té o no la majoria d’edat legal. Si no l’ha aconseguit, l’afecta la jurisdicció de menors, que és molt diferent de la del Codi Penal que afecta els adults. Un ciutadà estranger indocumentat si és menor no pot ser expulsat del país. Si és major d’edat, sí.
Difícil tasca judicial
Aquest avantprojecte de llei posa de manifest, també, les dificultats que l’aparell judicial té per a determinar amb exactitud i certesa jurídica una minoria d’edat. És per això que, sense atemptar contra els drets de les víctimes, especialment si són efectivament menors, l’avantprojecte empara a jutges i tribunals perquè en el termini d’un mes puguin buscar tots aquells indicis “mitjançant proves, això sí, no invasives”, que permetin la certitud sobre l’edat d’un justiciable (víctima o presumpte autor).
La llei demana un pronunciament judicial a través d’una sentència i “amb caràcter preferent i urgent amb el qual s’executarà el procediment, amb un termini previsible de resolució inferior a un mes”. La norma aprovada conclou que s’ha de preservar el dret de la persona afectada a ser “escoltada i informada i, en cas de necessitat, assistida per un intèrpret”.
