L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va presentar una actualització de la Guía sobre la infecció per hepatitis C on recomana simplificar de manera “radical” la via d’atenció d’aquesta infecció per a superar les barreres en el garbellat i tractament del virus C per a aconseguir l’objectiu d’eliminació fixat per a 2030. Espanya, per darrere d’Islàndia i malgrat l’impacte de la pandèmia per covid-19, continua sent el país del món millor posicionat per a aconseguir aquest objectiu de l’OMS, gràcies, entre altres factors, a l’ús de les noves tecnologies per a millorar el diagnòstic precoç i desenvolupar noves estratègies de garbellat en les poblacions de major prevalença.
La Intel·ligència Artificial (IA) i l’automatització del cribratge en l’entorn hospitalari, són eines que poden ajudar al fet que processos siguin més eficients i sostenibles per al Sistema Nacional de Salut, tal com diferents experts van apuntar en el marc de la celebració dels Cursos d’Estiu de la UCM a El Escorial durant la IV jornada ‘Reptes en Salut Pública per a la Malaltia Hepàtica’, secundada per Gilead Sciences.
Per a aconseguir l’objectiu de l’eliminació del VHC a Espanya hem de continuar simplificant el seu diagnòstic i tractament, a més de fer programes de cribratge a la població general, així com buscar als pacients ocults o amb infecció activa que desconeixen la seva malaltia.
Un exemple està en iniciatives com Focus, un pioner programa de salut pública per al diagnòstic precoç d’infeccions com el VIH i Hepatitis C en hospitals, centres de salut i organitzacions sanitàries que atenen poblacions vulnerables i amb alta prevalença i que des de 2010 ha facilitat la realització de més de tretze milions de proves per al VIH i les hepatitis B i C a tot el món, de les quals més de 300.000 s’han dut a terme al nostre país. “Molts subjectes de poblacions vulnerables i amb el risc d’infecció per VHC o VIH, no acudeixen als circuits d’Atenció Primària, no obstant això, sí que accedeixen als Serveis d’Urgències, per la qual cosa aquí ens trobem amb una oportunitat única per a fer el garbellat de la infecció”, va explicar la doctora María Buti, cap Clínica del Servei d’Hepatologia i Medicina Interna de l’Hospital Universitari Vall dHebron, Barcelona.
“Gràcies a aquest programa de cribratge oportunista, a Vall d’Hebron hem realitzat el test de l’hepatitis C a més de 17.500 persones i hem detectat una taxa de prevalença d’infecció per hepatitis C en usuaris del servei d’urgències tres vegades superior a l’estimada prèviament per a la població general espanyola. Només un 40% dels pacients positius tenia un o més dels factors de risc que els faria elegibles per al garbellat, segons les pautes nacionals de detecció del virus C. L’anàlisi de cost-efectivitat de la nostra estratègia també va mostrar ser altament rendible, amb millors perspectives financeres fins i tot que els programes de cribratge de càncer de coll uterí i de càncer de mama” , va destacar la doctora Buti.
Així mateix, el doctor Juan Turnes, cap de Servei de Digestiu del CHOP de Pontevedra, sobre la seva experiència amb el programa Focus a Galícia, indicava que “l’ús de la història clínica electrònica juntament amb el Big Data a escala del sistema regional de salut, ens ha permès introduir estratègies de cribratge oportunistes de l’hepatitis C de manera homogènia i eficient, simplificant la identificació de pacients perduts”.
Igualment, Espanya està liderant aquesta línia d’iniciatives com la posada en marxa d’altres projectes innovadors com Intelligen-C, que en l’actualitat compta amb un pilot a l’Hospital Severo Ochoa de Madrid, ha ajudat a garbellar més de 5.800 persones.
