El Ple del Congrés dels Diputats debatrà el dijous la denominada ‘passarel·la al RETA’, una reforma que permetrà als professionals integrats en mutualitats alternatives al Règim d’Autònoms traslladar les seves aportacions al sistema públic de la Seguretat Social. La mesura arriba a la seva fase decisiva després de mesos de tramitació parlamentària i amb interrogants oberts sobre els seus efectes en la igualtat entre cotitzadores i l’equilibri del sistema, segons estan denunciant professionals de diferents àmbits en les xarxes socials.
La norma estableix diferents mecanismes per a convertir les aportacions realitzades en les mutualitats en drets de pensió del sistema públic. Amb caràcter general s’aplicarà un coeficient de millora del 0,77 sobre el fons estalviat, però els majors de 52 anys s’acolliran a la fórmula més generosa del 1×1, que computa cada període cotitzat en la mutualitat com un període equivalent en el RETA independentment dels fons. Aquest disseny implica que, en la pràctica, coexistiran diferents formes d’accés a prestacions equivalents dins del mateix sistema públic, amb diferents nivells d’exigència entre els autònoms que han cotitzat sempre en el RETA, els mutualistes joves i els mutualistes de més edat.
En contrast, un treballador que hagi cotitzat de manera contínua en el RETA haurà generat els seus drets de pensió exclusivament en funció de les seves bases de cotització i de l’esforç contributiu sostingut al llarg del temps, sense l’aplicació de coeficients de conversió ni mecanismes d’equivalència. Això posa de manifest una diferència rellevant: mentre que els mutualistes de més edat poden aconseguir prestacions equiparables mitjançant la regla del 1×1, fins i tot amb trajectòries d’aportació distintes, els autònoms del RETA veuen directament lligada la seva pensió a l’efectivament cotitzat, la qual cosa introdueix una disparitat en termes d’equitat contributiva dins del propi sistema públic.
A aquestes qüestions se sumen els dubtes sobre el cost de la mesura. Encara que durant la seva tramitació algunes esmenes van ser rebutjades pel seu impacte econòmic, la veritat és que el disseny de la reforma evidencia una orientació dirigida principalment a donar cobertura a situacions de infracotització pròximes a la jubilació, excloent expressament als qui ja són pensionistes. Aquest enfocament pot propiciar que el trasllat al RETA es concentri en perfils de més edat, amb carreres de cotització incompletes i escàs marge temporal per a realitzar aportacions al sistema públic, la qual cosa podria generar tensions en termes de sostenibilitat i de repartiment de càrregues entre cotitzadores.
En aquest context, organitzacions d’autònoms han insistit en la necessitat que la integració de mutualistes es realitzi amb criteris de neutralitat financera i sense generar desequilibris en el sistema.
L’abast potencial de la mesura també ha centrat part del debat. Les estimacions manejades durant la tramitació apunten al fet que prop de 100.000 mutualistes de set professions podrien acollir-se a la passarel·la, encara que el número final dependrà de les condicions definitives i dels perfils que optin per incorporar-se al RETA.
Amb el seu pas pel Ple, la passarel·la al RETA afronta un moment clau abans de continuar la seva tramitació al Senat. El resultat del debat determinarà l’abast definitiu d’una reforma que busca integrar als mutualistes en el sistema públic, però el disseny del qual introdueix diferències en les condicions d’accés i en el reconeixement de drets entre diferents col·lectius de treballadors per compte propi.
