La desertificació dels ecosistemes és un problema apressant a nivell mundial. Si bé és cert que parteix d’aquest fenomen és natural, l’activitat humana ha impactat greument i accelerat la desertificació a nivells molt preocupants. Davant aquesta situació, l’Aràbia Saudita, Àfrica i Llatinoamèrica estan apostant per la lluita contra la desertificació amb diferents projectes.
Segons dades de Nacions Unides, entre 1900 i 2019, les sequeres van afectar 2.700 milions de persones en el món, i actualment, les previsions estimen que per a 2050 les sequeres podrien afectar més de tres quartes parts de la població mundial.
Enguany, Espanya acollirà el dia Mundial de Dia de la Desertificació i la Sequera, que té com a lema ‘Aixecar-se junts de la sequera’. Les iniciatives en la lluita contra el progrés de la desertificació se centren en disminuir els efectes del canvi climàtic, afavorint una recuperació dels ecosistemes i la biodiversitat i ajudant així a capturar carboni de la atmosfera, així com garantint un futur per a les persones i el planeta.
La gran muralla verda
La Gran Muralla Verda Africana és un dels projectes més ambiciosos. Aquesta iniciativa, liderada per Àfrica i en la qual la Convenció de les Nacions Unides de Lluita contra la Desertificació és un soci clau, cerca fer créixer 8.000 quilòmetres de vegetació a l’ample del continent per a transformar la vida de milions de persones que viuen en la primera línia del canvi climàtic.
El projecte va arrencar en 2007 i les seves arrels es troben a la regió de Sahel, on comunitats des del Senegal fins a Djibouti estan lluitant contra la desertificació en una de les zones més afectades del món.
Reforestació a l’Aràbia Saudita
Per a frenar la falta de precipitacions del país, el regne saudita ha dissenyat un ambiciós pla que vol augmentar les pluges del regne entre un 10 i 20% amb la modificació del clima i sembra de núvols, que consisteix a alliberar partícules de iodur de plata o altres aerosols en una certa mena de núvols per a potenciar les precipitacions o nevades.
El Pla es desenvoluparà en dues fases que centrant-se en alguns dels punts més poblats del regne com les regions de Riad, Qassim i Hail, en primer lloc, per a seguir amb Agafar, Al-Baha i Taif, punts pròxims al Mar Roig.
A més, d’altra banda, l’Aràbia Saudita ha encomanat a l’enginyer agrònom espanyol Salvador Roig convertir Rub al-Jali, el major desert de sorra del món, en un bosc de la grandària d’Espanya, per a potència l’economia sostenible, així com lluitar contra el canvi climàtic.
L’acció s’emmarca en la ‘Saudita Green Initiative’, un projecte que aspira a plantar milions d’arbres, reduir la petjada de carboni i protegir l’aigua i la terra del regne, i s’engloba en la Visió 2030, projecte de reforma econòmica i social per a obrir l’Aràbia Saudita al món.
Sembra i collita d’aigua
A Iberoamèrica es troben alguns dels països més vulnerables al canvi climàtic. Per això, aposten per nous enfocaments per a la gestió de l’aigua, que no es basin solament en solucions construïdes per l’home, sinó aprofitant ‘Solucions Basades en la Naturalesa’, que segons Miteco, consisteixen en una sèrie de processos naturals, o que imiten a la naturalesa, que es poden utilitzar per a millorar la disponibilitat i la qualitat de l’aigua, reduir els riscos dels desastres associats a l’aigua i millorar l’adaptació al canvi climàtic.
En diversos països d’Iberoamèrica, com Costa Rica, el Perú o equador, apliquen la “sembra i collita d’aigua”, construint infraestructures naturals (reservorios), que permeten emmagatzemar aigua de les pluges, incrementar la seva infiltració i aprofitar-les en les èpoques de sequera
Els enfocaments poden ser diversos, i més de 100 països han signat el seu compromís en la lluita contra la desertificació en acords amb Nacions Unides, per a evitar, alentir i revertir la pèrdua de terra productiva i d’ecosistemes naturals, atallant així el canvi climàtic.
