Això és una altra cosa. Aquesta és la crònica d’una eliminació, d’un empat. És una crònica trista i frustrant, però a la vegada és una crònica d’un partit que obre una portalada immensa a la il·lusió. El Barça és molt diferent del de la temporada passada i el que havia de ser una temporada de transició s’ha convertit en una temporada que pot posar les bases d’un projecte molt prometedor. Sí, els blaugrana no han estat capaços de donar la volta a l’1-4 de l’anada dels vuitens de final de la Champions contra el PSG, però han fet un dels millors partits del curs i la ratxa de bon joc que encadenen és ja una tendència i no una casualitat (1-1). A més a més, ja hi ha nou president i nova junta directiva, i la institució comença a caminar cap a la recuperació.
Superioritat des del primer minut
Koeman ha fet un nou canvi de sistema. Ni 4-2-3-1, ni 4-3-3, ni 3-5-2. Aquest cop, mantenint una defensa de tres, ha optat pel 3-4-3. A l’eix de la defensa, però, no ha entrat Umtiti, sinó De Jong. El central francès passa per un moment crític de la seva trajectòria i el tècnic neerlandès no s’ha atrevit a apostar per ell. Així doncs, l’han acompanyat Mingueza i Lenglet. Més enllà d’això, novetat de Griezmann en atac, que ha composat una línia ofensiva amb Messi i Dembélé.
La posada en escena dels blaugrana ha estat espectacular. El PSG no ha plantat un autobús, n’ha plantat dos, però al Barça li ha estat completament igual. Ha generat ocasions de perill constantment, des del primer fins a l’últim minut, i el resultat just hauria d’haver estat de golejada favorable als de Koeman. Abans del minut 30, un travesser de Dest després d’una gran aturada de Keylor Navas ha estat un miracle que no acabés en el primer del Barça.
Tanmateix, perdonar surt caríssim i més quan els teus centrals estan com estan. Lenglet ha tingut l’enèsima errada de la temporada i ha comès un penal estupidíssim sobre Icardi. Amb tot un context construït pels blaugrana, el gol d’Mbappé des dels onze metres ho ha engegat tot a norris.
Ara bé, el Barça ha resistit el cop i de quina manera! Pocs minuts després del primer dels francesos, Messi s’ha inventat un dels millors gols de la temporada i, segons com, de la seva carrera. Ha agafat una pilota a la zona de tres quarts, ha conduït fins a la frontal de l’àrea i ha xutat amb moltíssima potència, efecte i col·locació a l’escaire dret de la porteria de Keylor. Totalment impossible per al porter centreamericà.
A les acaballes de la primera meitat, ja al temps afegit, tot podria haver canviat. Kurzawa ha comès un penal molt clar sobre Griezmann pel qual, incomprensiblement, no ha vist la segona targeta groga. Messi ha plantat la pilota als onze metres i milions i milions de culers s’han agafat a les seves cadires amb tots els nervis del món. Tota la il·lusió ha caigut de cop, com un castell de cartes al qual el bufes de cop, perquè Keylor ha endevinat les intencions de l’argentí i ha aturat el llançament.
I s’han tornat a aixecar
Amb una gerra d’aigua freda immensa sobre els blaugrana, afrontar la segona meitat ha estat tot un repte. Durant uns quinze minuts, el Barça ha estat visiblement tocat, però l’entrada de Trincao ha canviat les coses. Els de Koeman s’han tornat a animar i vinga a generar ocasions. Keylor ha tornat a posar-se la capa de superheroi per aturar una gran rematada de cap de Busquets a la sortida d’un córner.
I aquesta ha estat la dinàmica fins al final del partit. De fet, ha faltat tan encert que, si mirem quin hauria d’haver estat el marcador per ocasions de gol generades, el Barça hauria d’haver guanyat per golejada. Tenint en compte el precedent de l’anada i que l’eliminació ja es donava per feta, haver demostrat que aquest equip pot tornar a competir a Europa és una gran notícia per al futur i minimitza molt el dany d’haver d’abandonar els vuitens de final de la Champinons.
1 