Wagensberg i Fernàndez reivindiquen el dret a plantar-se davant la injustícia

Els testimonis complauen les defenses i sorprenen a les acusacions i avisen a Marchena que si hi hagués hagut violència no estarien parlant en termes polítics o morals

 

 

 

La tarda de la jornada 36 del judici del procés ha deixat un regust estrany. De fet, ha estat l'exemple de la dualitat de desconnexions: el desconeixement de Catalunya per part de l'Estat i la ignorància del funcionament de l'Estat per part de la majoria política de Catalunya. Han certificat aquesta situació dos activistes i polítics molt presents durant els fets d'Octubre de 2017. L'exdiputat de la CUP i un dels prohoms més respectats de la sociopolítica catalana, David Fernàndez, i el diputat de la CUP i activista en defensa dels refugiats, Rubén Wagensberg

 

 

Tots dos no han tingut cap mena de recança a defensar i reivindicar la desobediència civil per impedir l'acció de la policia. Davant de Marchena, sense arrugar-se. Ara bé, una desobediència pacífica. Al capdavall, va ser el que va passar. I les defenses segurament s'han resignat a que si els han de condemnar que sigui per una veritat. Per allò que realment va passar i no per un relat fantàstic de la terna Guàrdia Civil, Fiscalia i Pablo Llarena. "Quan el cavall ha sortit de l'estable no serveix de res tancar la porta", al·legava un dels defensors. "Cal plantejar de cara la defensa", ha al·legat un dels altres togats.

 

 

 

 

Les acusacions, però, no han acabat de veure el truc i s'han enganxat en preguntes de fàcil resposta per part dels testimonis. No han entès la posició, el reconeixement que, per exemple, ha fet Fernàndez de la construcció de "murs humans" per evitar l'acció de la policia. O bé quan, Wagensberg li ha girat la truita al fiscal Javier Moreno, dient que més que impedir l'acció policial "van garantir el dret a vot". Marchena ha hagut d'intervenir per evitar que el fiscal caigués a la trampa del debat de drets. Ha calmat l'ànim encès del fiscal desorientat per les declaracions.  La dada clau és que hi va haver un gran acte de desobediència però perpetrat per la gent, no pas pels líders polítics ara processats. "Si els 2,3 milions de persones haguessin decidit optar per la violència, no parlaríem en termes morals i personals del que va passar", ha resumit Fernàndez. És ben cert, més val no imaginar-se que hauria passat. 

 

 

 

 

Desobedència, i què? 

 

 

 

 

La combinació desacomplexada Fernàndez i Wagensberg ha esbossat al Tribunal un imaginari que costa d'entendre al rígid poder de l'Estat. És més, com es vantaven a través de la desobediència d'impedir el compliment d'una resolució d'una col·lega en territori hostil. "Vaig desobeïr a consciència", ha presumit Fernàndez.  "Si l'autodeterminació és delicte, em declaro culpable i reincident fins que no sigui un delicte, sinó un dret democràtic", ha reblat. 

 

 

 

 

Fernàndez ha explicat l'articulació de "murs humans" a les portes dels centres de votació de l'1-O  i l'ha definit com "un acte de desobediència civil per evitar l'actuació de la policia". De fet, ha explicat com ell mateix en una escola de Barcelona va formar un mur humà amb 350 persones quan van arribar els Mossos que anaven a retirar les urnes, amb qui va fer d'interlocutor per dir-los que "la realitat era la que era" i que "pacíficament" impedirien l'entrada. 

 

 

"Es volia posar en valor els 2,3 milions de persones que, des de la no violència activa i pacífica, van suposar i fer fracassar la violència policial", ha afegit. Fernàndez ha afegit que aquesta "consciència activament no violenta" no era "res de nou", sinó "marca del procés polític que ha viscut Catalunya en els últims 10 anys, una desbordant consciència pacifista que rebutja la violència".

 

 

 

 

Wagensberg tampoc s'ha quedat curt i s'ha dirigit serenament al ministeri públic per definir el Primer d'Octubre. "Va ser segurament l'acte de desobediència civil més gran que ha vist mai i segurament el major que s'ha fet a Europa en molts anys", ha advertit.  Wagensberg ha defensat sense manies la "desobediència civil" quan es considera que una resolució és "injusta". "La ciutadania, organitzada, va considerar que hi havia una resolució del TC que era injusta i va voler desobeir-la, la gent volia votar", ha resposta a l'advocacia de l'Estat.

 

 

 

 

 

 

En Peu de Pau, res més lluny de la violència 

 

 

Els dos testimonis també han narrat fil per randa la plataforma en Peu de Pau. Una plataforma que és una veritable obsessió per les acusacions com instrument per acreditar l'entremat rebel. Wagensberg ha emfatitzat que servien per "reforçar, ampliar i cultivar el que ja s'estava fent a Catalunya des de feia anys, la cultura de la pau i el dret a la manifestació sense ús de la violència". A més, l'ha desvinculatGovern o de cap partit polític. De fet, ha assegurat que era un espai on hi havia gent no independentista. 

 

 

El diputat republicà enumenat els  decàlegs que servien per donar "consells" sobre com anar a mobilitzats, com ara "el calçat, la hidratació" o "com afrontar moments de tensió que es poden produir". "No vol dir que estiguis a favor d'aquesta tensió", ha dit, tot citant referents internacionals del pacifisme com Martin Luther King i Gandhi, però també a Raül Romeva. La seva intervenció també ha servit per desdenomitzar els Comitès de Defensa de la República i per insistir en què en Peu de Pau ensenyava com resistir de manera no violenta.  "No vol dir que no te la puguin fer a tu, quan un tercer pot exercir la violència, és recomanable donar consells sobre com actuar, no tenir por", ha reconegut.

 

 

 

 

Per la seva banda, Fernàndez ha remarcat que els tallers eren a "plena llum del dia" i que encara es poden trobar les convocatòries a Twitter. En aquest sentit, ha assenyalat que servien per actuar "en situacions complicades", ja que els mobilitzats "han de conèixer els seus límits". "Ningú està obligat a fer res que no vulgui fer, els tallers instrueixen sobre com resistir les situacions de tensió, la repressió policial, basat en un principi d'autocontenció d'un mateix" i la "inviolabilitat de la integritat física i moral dels adversaris polítics o la gent que tens davant", ha indicat. "És molt difícil resistir", ha afegit.

 

 

Així, ha explicat que s'explicava com actuar en situacions de "contenció, muralla o bloqueig", que ha qualificat de "clàssics de la no violència". Fernàndez ha emmarcat fer "tècniques de barrera" o de "muralla humana" dificultant la tasca dels agents en la "desobediència civil" i en al seva "fortalesa", i ha remarcat que és el que es "cada matí per aturar un desnonament". "El que fem és un poder de reunió de la gent, el que impedeix el segrest de les urnes", ha afegit. També ha avisat que "si els 2,3 milions de persones haguessin decidit optar per la violència, no parlaríem en termes morals i personals del que va passar". L'exdiputat ha reduit a "marginals" si en algun centre es van registrar incidents com escupits o empentes als policies. Tot una sentència. 

 

 
 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?