Un responsable d'Artyplan assegura que la cartelleria "la pagaria la Generalitat"

El "tal Toni", el misteriós vuitè passatger del judici del Suprem, podria ser l'aleshores secretari general de Difusió, Antoni Molons | Contradicció de testificals

 

 

 

 

 

Tarda de contradiccions i de semidescobriments. Dos testimonis s'han assegut a l'estrada de la Sala del Suprem que jutja el procés. En primer terme, ha declarat Enric Vidal, un dissenyador que va contactar per encàrrec d'un "tal Toni" per tal de contractar la producció de cartelleria del referèndum en diverses empreses de la cartelleria, concretament "l'anunci de les vies". Vidal ha negat saber qui era el "tal Toni" i que només podia apuntar que era Antoni Molons aleshores secretari general de Difusió de la Generalitat, perquè després el va veure per la tele. En tot cas, ha negat que sabés que la Generalitat pagaria la feina i els imports de la comanda. Però el testimoni posterior, Enric Marí, comercial d'Artyplan que va recepcionar la comanda, ha assegurat que Vidal sí que li va dir que la feina la pagaria la Generalitat però sense concretar quin departament. A més, ha assegurat que el pressupost se li va passar a Vidal. A les preguntes de la defensa de Jordi Turull, ha insistit que "mai ningú de la Generalitat va contactar amb ell directament". Cap dels dos va facturar la feina i, per tant, no va cobrar res. 

 

 

La primera declaració, la d'Enric Vidal, era esperada. Els advocats ja havien esmolat els ganivets esperant que la Fiscalia aprofités tenir el sumari del Jutjat 13, que els lletrats no tenen oficialment, per poder deslegitimar la prova. És a dir, que la dispersió de la causa entre el Suprem, el Jutjat 13, el Jutjat de Cornellà o el sumari de l'Audiència Nacional, perjudica el dret a la tutel·la judicial efectiva a més de certes irregularitats de procediments

 

 

 

 

Vidal havia declarat a la Guàrdia Civil i al Jutjat 13 que un "tal Toni" li havia encarregat la feina però sense dir que era de la Generalitat. I que posteriorment "l'havia vist per la tele". Tot apuntava que era Antoni Molons, secretari general de Difusió.  Un extrem que aquesta tarda ha apuntat sense confirmar. "Havia passat molt temps i les imatges per la tele són les que són", ha aclarit. 

 

 

 

 

El dissenyador ha explicat que es van reunir a principis de setembre a l'Hotel Colon de la plaça de la Catedral de Barcelona i li va lliurar un pen amb els documents a imprimir. Vidal també ha al·legat que desconeixia el pressupost i que sabia que era per la Generalitat perquè hi "havia el logo als cartells de les vies del tren".  Amb el projecte sota el braç va portar la feina a tres impremtes: Artyplan, Marc Martí i Global Solutions. 

 

 

 

 

La seva declaració ha entrat en contradicció amb la de Mari. El responsable comercial d'Artyplan ha narrat que el set de setembre el va trucar Aitor Sempere per aquesta comanda, que li comenta que és "urgent" i que l'endemà el va trucar Vidal. Tots dos es van reunir a la cafeteria Laie del carrer Pau Claris de Barcelona i li va passar la comanda per la que tenia "pressa".  May ha contradit Vidal perquè ha destacat que el pressupost el va aprovar Vidal. "Ens va dir que ho pagaria la Generalitat però no quin departament", ha assenyalat. De fet ha justificat la confiança en què venia "referenciat per Òmnium, un client de molts anys". També ha apuntat que a vegades Òmnium encarregava però la feina la pagava l'ANC o algun partit polític. May ha assegurat a les defenses que "mai ningú oficialment de la Generalitat va contactar amb ells".

 

 
 

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?