Onzena jornada del judici del procés. Aquest dimarts els testimonis eren de plom. Testificals dures, de pes. No han defraudat sense sortir-se del guió. La sala Penal del Tribunal Suprem ha escoltat el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; l’exconsellera de Presidència Neus Munté; l’home que va dirigir Interior durant l’aplicació del 155 José Antonio Puigserver i en darrer terme l’esperada de Diego López de los Cobos, el tinent coronel de la Guàrdia Civil que va coordinar l’operatiu policial de l’Estat contra el Primer d’Octubre.
Millo i de los Cobos han estat sens dubte les estrelles de la jornada, a l’espera que siguin eclipsades per Montserrat del Toro, la secretària del Jutjat d’Instrucció número 13. Un testimoni de càrrec que ha facilitat les acusacions de rebel·lió i sedició per haver marxat per un terrat adjacent a la seu d’Economia durant el 20S per no sortir pel passadís dels voluntaris de l’ANC. Dimecres serà el seu dia. Haurà de donar moltes explicacions la persona que més mana al Jutjat que va obrir la causa general contra el procés.
L’exdelegat del govern i el coordinador han alegrat el matí i la tarda a les acusacions exagerant, quan no creant, un relat de violència independentista durant la tardor de 2017. Amb la “Trampa de fairy inclosa”, un invent fins ara inèdit en els relats del Primer d’Octubre sobre el suposat sabó que suposats defensors de les urnes posaven en suposats terres dels col·legis electorals per suposadament fer caure els policies i suposadament propinar-los cops de peu al cap.
Però més enllà del relat forçat de la violència per ajudar a construir els tipus penals de rebel·lió i sedició, el judici ha anat d’una altra cosa. Millo i De los Cobos, cadascú en el seu estil, han carregat els neulers contra les figures més especialment odiades de l’independentisme, Carles Puigdemont, i Josep Lluís Trapero. Millo ha acusat el primer de “suïcida” en el seu objectiu del referèndum. I el segon, no ha amagat l’animaadversió cap al major dels Mossos tot afirmant que va preparar un operatiu que era una “estafa”.
La crítica a Puigdemont, i al seu equip, així com les maledicències a Trapero i al cos de Mossos, només són la punta de llança del que també vol ser el debat polític d’aquest procés judicial. La desconsideració cap a la policia catalana, les afirmacions de De los Cobos sobre que no es refiaven dels Mossos des de feia temps, o les paraules de Millo emfatitzant que van preferir fer política que professionals, no és res més que un judici a l’autogovern. Un judici a l’autonomia sense adonar-se que això implica un judici al règim del 78 que va pacificar a còpia de reconèixer legitimitats republicanes les aspiracions del catalanisme polític del postfranquisme.
De fet, se li ha escapat al fiscal Jaime Moreno en l’interrogatori al testimoni revelació, José Antonio Puigserver, que no s’ha plegat al relat apocalíptic dels altres testimonis de l’Estat i ha explicat com espectador que va passar tant la prèvia del Primer d’Octubre com durant l’aplicació del 155. “S’hauria celebrat el referèndum si la Generalitat no hagués tingut el comandament dels Mossos?“, ha preguntat Moreno. Puigserver ha serrat les dents i Marchena li ha fet retirar la pregunta. Era una pregunta “hipotètica”. Puigserver ha estat l’únic que ha defensat la lleialtat dels Mossos durant la intervenció de la Generalitat sense voler entrar en les seves actuacions abans del referèndum.
Ha reblat el clau, les explicacions que De Los Cobos sobre el pla C de la Moncloa per impedir el referèndum del Primer d’Octubre: substituir els Mossos per Guàrdia Civil i Cos Nacional de Policia. Una decisió que no van prendre malgrat que considerar la inactivitat del cos per entendre que encara generaria més contestació social. La prova del nou. Substituir els Mossos i la destitució al minut zero del 155 del Major Trapero eren dues cares de la mateixa moneda. Era treure la institució que més ajuda a la creació d’una ficció d’estat, d’autopoder, la sensació de monopoli de la força de tenir una policia que deté assassins, té antiavalots amb la mà solta i posa multes de trànsit.
El to del judici ha anat per aquí. De quina manera ha permès l’Estat que l’autonomia, la cessió de simple poder administratiu hagi servit de pista d’aterratge per crear un protoestat més eficaç i comprensiu segons el criteri de l’independentisme majoritari. El judici també va d’això a més d’una gran dosi de revenja contra Trapero. La malvolença de De los Cobos contra el Major serà el que sigui, però no és normal.
Per la seva banda, l’exconsellera de la presidència Neus Munté ha explicat la seva marxa. Ha assegurat que va ser per motius personals -la mort del seu pare- la sobrecàrrega de feina i també que li feia “respecte assumir responsabilitats penals per la desobediència al Tribunal Constitucional”.
L’opinió pública catalana d’aquest dimarts ha alimentat la indignació d’uns testimonis la veracitat dels quals sovint fregaven les monedes de tres euros. Però l’opinió pública catalana espanyolista, l’espanyola i les acusacions aplaudien les orelles. Els relats de la violència han alimentat l’ego de la rebel·lió. De ben segur, que Marchena ha donat els punts de la jornada a les acusacions. Però la processó és llarga i el ciri és molt curt. Queden molts testimonis i sobretot molta imatge documental que el Tribunal té ganes de valorar. Ves que no acabin plantejant una reforma penal per modificar a la baixa el delicte de rebel·lió.
