Aquest dimarts ha començat la marató de testificals d’efectius del Cos Nacional de Policia que van actuar durant el Primer d’Octubre a Barcelona. El primer ha estat el TIP 19196, un veritable peix gros d el’estructura de la intel·ligència de la policia espanyola, el Comissari Principal de la Unitat Central d’Informació del cos. Un comandament policial que va aterrar a Catalunya el 17 de setembre com a comissionat d’Informació a la capital catalana en el marc de l’operació Copèrnico.
Aquest comandament s’ha definit com a responsable dels integrants de les unitats d’Informació fins el Primer d’Octubre i a partir del referèndum, de tots els agents no uniformats. Així mateix és l’instructor de l’informe resum de les accions policials durant el Primer d’Octubre. A preguntes del Fiscal de Sala, Javier Zaragoza, ha detallat com va ser l’operatiu d’intel·ligència i informació que va muntar per aturar el referèndum. Al capdavall, la seva explicació ha reblat la tesi de l’advocat Xavier Melero, lletrat de Quim Forn, que els policies espanyols ja venien amb la idea predeterminada d’actuar.
Segons ha narrat, el 27 de setembre ja amb la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, conjuntament amb la instrucció 7/2017 de la Fiscalia Superior de Catalunya van fer un “disseny sectoritzant els llocs d’intervenció”. En aquest sentit ha reconegut que ja el 25 de setembre li van lliurar un llistat de col·legis on haurien d’actuar”. “Disposàvem de personal que no és exclusivament d’informació per fer aquesta sectorització i valorarització dels centres on es podien dur a terme les votacions i amb criteris de seguretat”, ha exposat. Una feina, que a parer del comissari, es feien en “coordinació amb la Prefectura de Policia per les unitats d’intervenció” que depenien en darrera instància del també comissari principal Sebastián Trapote, cap de la policia espanyola la tardor de 2017.
Amb el llistat a la mà i la “sectorització per districtes” es va fer un “reconeixement” dels centres de votació i es va “nomenar un responsable per districte que era alhora un cap d’un grup de l’àrea d’informació que depenien de la comissaria general”. “Vam fer un estudi detallat dels col·legis sempre amb criteris de seguretat, com buscar llocs amb accés de fàcil entrada i sortida, més de seguretat espaial o de seguretat ciutadana que no pas d’informació, com ara si hi havia centres socials autogestionats que poguessin generar més violència i, per suposat, que hi hagués lloc per deixar els vehciles de la UIP, eren criteris de practicitat”, ha narrat.
El criteri operatiu va ser que cada responsable tenia 30 agents del CNP no uniformats. “Els responsables dels col·legis sota el criteri únic de l’instructor de districte abans d’accedir a un centre havia de comunicar-ho a centre de control instal·lat a la comissaria de La Verneda (centre operatiu del cos a Catalunya), la idoneïtat de l’actuació estava definida perquè havíem determinat que el col·legi era viable”. Precisament, en aquest centre també s’hi trobava el Director Adjunt Operatiu de la Policia. Un cop el responsable comunicava la intenció d’intervenir, el comandament que dirigia el mateix comissari “reconeixia” el centre i constatava que tindria un equip d’intervenció.
Un cop tenien el centre de comandament tenia informació procedia a donar l’ordre d’intervenció al responsable, però aquest li havia de comunicar al cap de la dotació de la UIP per si “procedia o no l’entrada si la seguretat estava garantida”. “En darrera instància, jo n’era el responsable”, ha confessat. “Vam començar a actuar a les 6:30 del matí”, una afirmació que juntament amb l’explicació de l’operatiu d’intel·ligència enforteix la tesi que tenien coll avall que actuarien al marge dels Mossos. De fet, ha admès que no sabia que “s’havien de coordinar amb la policia catalana”.
