L’expresident de l’ANC i president de la Crida, Jordi Sànchez, ha començat la seva declaració d’aquest matí al Tribunal Suprem advertint que es considerava un pres polític i titllant la vista com un “judici polític”. “Sóc aquí per haver estat president de l’ANC”, ha dit. Per això ha asseverat davant la Sala que respondria a tothom, llevat de Vox, perquè no té “cap temor a respondre i a oferir la veritat”. “Són fets falsos”, ha titllat les acusacions que se l’imputen i s’ha permès criticar obertament el relat exposat de la fiscalia contra l’ANC. “Sembla qüestionar de manera evident el que han estat mobilitzacions pacífiques”, ha constatat. De fet, amb el fiscal que l’ha interrogat, Javier Zaragoza, han tingut moments de debat florentí amb aires d’ironia.
Fidel al seu estil i en castellà, Sànchez ha entomat la declaració com una explicació llarga, densa i detallada del que va passar el 20 de setembre davant d’Economia. El fet pel que li demanen 17 anys de presó per rebel·lió. La narració serena de Sànchez estava calculada per desmuntar peça a peça el relat ‘violent’ de la fiscalia. En aquest sentit, ha desgranat el cronograma del 20-S, ha recordat la protecció de les armes llargues de la Guàrdia Civil, el servei d’ordre i el passadís que va organitzar per la sortida de la comitiva judicial. Fins i tot, ha recordat que ni la porta de la conselleria es va veure afectada pels incidents. Tot plegat, elements fàctics que normalment no faria algú amb intencions rebels o sedicioses. “No hi va haver cap intent d’assalt, aixó és fals”, ha sentenciat.
Una protesta legítima i consensuada amb les policies
De fet, l’exlíder de l’ANC no li han caigut els anells en defensar la concentració davant la seu de Vicepresidència com un “acte de protesta” que “forma part dels elements de funcionament democràtic”. Sànchez ha sentenciat que durant la protesta “només va ser responsable de fer un passadís amb voluntaris de l’ANC perquè li van demanar els Mossos així com un cordó per protegir els cotxes de la Guàrdia Civil”.
En aquesta línia ha remarcat el “contacte permanent amb els oficials de la Guàrdia Civil responsables del registre” així com els Mossos i la Guàrdia Urbana. De fet, Sànchez ha aprofitat una pregunta de Zaragoza sobre una de les imatges icòniques per l’acusació: enfilar-se dalt dels cotxes de la Guàrdia Civil amb un megàfon. “Li vaig dir al tinent de la Guàrdia Civil, i em va dir: pugi, pugi al cotxe no li ve d’aquí”, ha narrat. Fins i tot, ha utilitzat la ironia: “no es fàcil enfilar-se a un cotxe de la Guàrdia Civil”.
A preguntes del fiscal estrella de la sala, Javier Zaragoza, Sànchez ha defensat que les decisions judicials també s’han de protestar. Així la decisió del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona de registrar les instal·lacions de la Generalitat “ha de ser respectada”, però que “no l’eximeix de la protesta si els ciutadans creuen que no és ajustada a llei”.
Sobre el 20-S
Sànchez ha encetat el seu relat alertant que es va assabentar del registre pels mitjans de comunicació i per xarxes, i a preguntes de Zaragoza ha dit que també li podria haver comunicat la secretària general d’ERC, Marta Rovira, amb qui va parlar per telèfon poc després de les vuit del matí. L’exlíder de l’ANC ha reconegut un tuit de les 8.20h per animar a la convocatòria per “protestar i mostrar la indignació per una decisió que no enteníem quin era al motiu de fons” així com declaracions al programa El Matí de Catalunya Ràdio.
La justificació de la mobilització, segons Sànchez, era “només per protestar davant de la decisió judicial”. En aquest sentit ha recordat la divisa de la protesta: “Defensem les institucions”. Una “proclama” que, ha recordat Sànchez, també la van fer seva sindicats, entitats esportives o fins i tot “tots” els rectors de les universitats públiques catalanes. “Enteníem que l’actuació del jutjat 13 de Barcelona feia unes diligències secretes i en teníem dubtes”, ha afegit per emmarcar la protesta. “Portàvem mesos de polèmiques setmanals, hi havia intervencions de la Guàrdia Civil que cridaven a citar a persones que després el jutjat desmentia que hagués reclamat”, ha enfatitzat.
“Muralla humana”
El president de la Crida ha utilitzat la ironia per respondre al Fiscal amb les seves pròpies expressions. Així, Sànchez ha respost al fiscal que quan va arribar per primera vegada a la seu d’Economia no va veure els cotxes oficials de la Guàrdia Civil, perquè hi havia “una muralla humana”. Una expressió que va fer fortuna en el tràmit de rèplica de les qüestions prèvies de la fiscalia en la primera jornada del judici.
Sànchez ha ha valorat la col·laboració amb Mossos i Guàrdia Urbana per la improvisació de la protesta. “A diferència d’altres manifestacions, no la vam preparar perquè no sabíem òbviament que es produiria el registre”, ha explicat. Un detall clau per desmuntar el relat de la intencionalitat de la protesta per argüir la rebel·lió.
I per què no desconvoca?
Un dels punts més punyents de l’interrogatori ha estat quan Zaragoza li ha reclamat perquè no va “agafar un megàfon i va desconvocar” la protesta durant el dia. Sànchez ha estat sintètic. Per una banda, ha recordat que la gentada no impedia l’acció de la comitiva i que els detinguts van accedir a l’edifici sense cap més incidència important.
També ha defensat el dret a la manifestació que no es pot impedir si no afecta a d’altres drets. I no és poru motiu per dissoldre-la que es posin adhesius en un cotxe. A més, per reblar el clau ha augurat al Fiscal que “ni que hagués volgut, amb un megàfon no sóc capaç de desmobilitzar una concentració de milers de persones”. “No tinc aquesta capacitat que vostè m’atribueix”, li ha replicat amb un to àcid.
“La secretària judicial podria haver sortit per la porta”
Segons ha relatat Sànchez, les últimes comunicacions amb la cúpula dels Mossos es van produir quan la comitiva judicial estava “a punt d’acabar” la seva tasca. En aquell moment, Sànchez va comunicar a Trapero que donaven per acabada la mobilització i que la protecció dels vehicles passava a ser un tema d’ordre públic.
Sànchez ha explicat que la secretària es va negar a sortir per la porta perquè tenia la “percepció” que no era segur. Llavors, van ser els Mossos els qui van facilitar la sortida de la secretària del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona pel “pati interior” per accedir a l’edifici contigu, que era un teatre. “No va sortir per cap terrat”, ha remarcat. Tot i això, sosté que “es donaven totes les circumstàncies” perquè pogués sortir per la porta principal, ja que “ningú la coneixia” i “durant la jornada centenars de persones havien passat pel passadís”.
