Havia de ser la tretzena jornada. El número, per alguns, del mal averany. I a fe de Déu que així ha estat per les defenses. Aquest dijous, la Sala Penal del Tribunal Suprem ha viscut una intensa jornada de testificals. Han passat per l’estrada el ferro de la direcció policial espanyola durant la tardor de 2017. Els caps de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia han explicat amb to ferm i convençut que van aplicar el pla que tenien al calaix per substituir als Mossos, han criticat el seu Major Josep Lluís Trapero i han narrat la lliçó apresa de la violència als col·legis. Però la campanada l’ha donada el testimoni de la tarda, el comissari Manel Castellví, el cap de la Comissaria General d’Informació dels Mossos, que ha despullat les defenses. Ha anat a salvar el cos i a passar la pilota de les responsabilitats als polítics. La gorra per sobre de la política. Ara s’entén també perquè el Major Trapero vol declarar com a testimoni en aquest judici tot i poder renunciar en estar processat per sedició a l’Audiència Nacional. Comença l’operació “Salveu el soldat Mossos” o com a mínim, el cos de Castellví.
El matí ha començat amb la declaració de Sebastian Trapote, aleshores cap de la Prefectura del Cos Nacional de Policia a Catalunya. Ara és comissari principal jubilat. Un home que durant la manifestació per la unitat d’Espanya del 8 d’octubre va sortir al balcó de la Prefectura i va besar la bandera espanyola mentre passaven els concentrats. Trapote, ara jubilat com a comissari principal, va ser processat per disparar per l’esquena un treballador l’any 1974. Va ser amnistiat. El comissari no ha tingut cap mena de recança en acceptar que tenien un pla per substituir els Mossos, com havia apuntat el coordinador Diego López de los Cobos, però a diferència del Coronel de la Guàrdia Civil, ha admès que el van aplicar. A més, no van trigar gaire. Entre un i dos quarts de nou del matí del Primer d’Octubre ja van executar el pla.
Trapote s’ha explaiat criticant la passivitat dels Mossos, i les reticències de Trapero a ser coordinat per un funcionari del ministeri de l’Interior. A diferència del secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto, i de De los Cobos, ha admès que havia tingut accés a tota la interlocutòria de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que reclamava mantenir la “normal convivència ciutadana” en la part dispositiva de la resolució. Un detall gens menor en un procés que es basa en qui tenia més raó, els magistrats o les instruccions de la Fiscalia.
També ha detallat sense manies com era el sistema de policia paral·lela que van organitzar per suplir els Mossos. I per reblar el clau, ha defensat el setge a la seu de la CUP del dia 20S assegurant que no es va impedir la mobilitat i que tenien “fonamentades sospites” que tenien material electoral. El que no ha aclarit era si el material era de partit o institucional. Al capdavall, van esperar hores i l’ordre d’entrada no va arribar.
Com una cursa de relleus, ha arribat el segon testimoni estrella del dia. Ha testificat Angel Gozalo, l’aleshores cap de la Guàrdia Civil a Catalunya l’ara ascendit a tinent general de l’institut armat i destinat a Madrid. Gozalo ha sentenciat que el cos investiga el procés des de l’any 2014. Concretament abans del 9-N. “Tenim molta intel·ligència acumulada i molta història”, ha alertat. Ha defensat l’actuació del cos el 20S i ha al·legat que no van avisar als Mossos del registre perquè les diligències eren secretes.
També s’ha abonat a la tesi d’estripar sobre el paper dels Mossos amb un operatiu “escassíssim” i en la justificació del pla de substitució. I, per descomptat, ha carregat contra la resistència dels votants i el llenguatge “prebèl·lic” dels CDR. De fet, Gozalo ha destacat que va començar a malfiar dels Mossos en una operació del 19 de setembre quan va veure que “alguna cosa fallava”. I a partir del 20 ja va començar a tenir “ombres de dubtes”.
Però la veritable sorpresa de la jornada ha estat la declaració de Manel Castellví, el cap de la poderosa Comissaria General d’Informació aquella tardor. Castellví, ara ja en segona activitat, ha començat a testificar nerviós i amb poca traça. Però a la que ha agafat al ritme, i amb un fiscal de sala com Javier Zaragoza, inspirat ha aplicat el pla “salveu el soldat Mossos” o com a mínim, el seu cos. Castellví ha assegurat que va avisar a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Quim Forn que hi hauria problemes de violència el Primer d’Octubre. Ho va fer en una reunió el 28 de setembre al Palau de Pedralbes acompanyat de Trapero i el nucli dur de la prefectura, els comissaris Ferran Lòpez i Joan Carles Molinero. “Puigdemont em va dir que tirarien endavant perquè tenien el mandat del poble”, ha assegurat. “Vaig sortir de la reunió frustrat”, ha conclòs.
Les cares de les defenses eren un poema. L’escorxador s’ha aturat fins dilluns. El president del Tribunal, Manuel Marchena, havia prohibit allargar més enllà de dos quarts de vuit del vespre. El missatge del testimoni -que ja va apuntar en la seva declaració a la instrucció de Pablo Llarena- és que, la gorra està per sobre la política. Preservar els Mossos, el cos i, en la mesura del possible, que rebin els polítics i no els comandaments. Així estan ara per ara les coses al cos.
