La novena setmana setmana del judici del procés ha tingut una notícia col·lateral relacionada amb els protagonistes: la detenció de Julian Assange. Però quin fil lliga l’activista cibernètic, el judici del procés i les victòries a les instàncies judicials internacionals de Carles Puigdemont? La història no deixa de ser peculiar. Els cables sobre les relacions dels EUA amb Espanya que l’organització d’Assange va filtrar a través de Wikileaks mostren com el fiscal estrella del judici del procés, Javier Zaragoza, lloava la professionalitat de Gonzalo Boye, el lletrat que ha coordinat la defensa internacional dels exiliats.
Cal remuntar-se a l’any 2009 quan Javier Zaragoza era el fiscal en cap de l’Audiència Nacional. De fet, hi remenava les cireres i el seu poder d’influència era molt més que notori. Segons els documents que Wikileaks va difondre l’any 2010, Zaragoza es va reunir diverses vegades amb els serveis d’informació exterior dels EUA per tractar aquelles qüestions nord-americanes en què la justícia espanyola hi ficava el nas. Un dels casos més sonats va ser el de la mort del càmara José Antonio Couso que Zaragoza va intentar aturar.
Però un altre cas sonor va ser el cas Guantànamo. L’any 2009 a l’Estat espanyol era vigent la llei de la Jurisdicció Universal que habilitava els tribunals espanyols a perseguir delictes contar la humanitat. En virtut d’aquesta llei un grup d’advocats experts en drets humans i internacional, van registrar una querella contra els govern dels Estats Units per l’obertura de la presó de Guantànamo, un llimb legal on els serveis de seguretat nord-americans hi tenien una presó on s’hi sospitaven tortures.
El magistrat Baltasar Garzón, aleshores titular del Jutjat Central d’Instrucció, va admetre a tràmit la querella i es van intensificar entre el 31 de març i a mitjans d’abril els contactes entre la fiscalia espanyola i els serveis polítics, jurídics i d’informació de l’ambaixada dels EUA a Espanya. Un dels cables que resum les trobades destaca que Zaragoza va advertir als nord-americans que la “querella estava molt ben preparada” i en destacava el seu nivell tècnic.
Una anàl·lisi que compartien els assessors jurídics de l’ambaixa que fan una investigació sobre l’advocat coordinador. En aquest cas Gonzalo Boye del que els EUA en van fer una investigació. Els problemes dels EUA amb Garzón van acabar, com els havia anunciat el mateix Zaragoza setmanes després, amb la querella per la memòria històrica.
