L’advocat Jordi Pina, que defensa Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull al judici per l’1-O, ha criticat que el jutge Manuel Marchena fes al major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la pregunta que no li havia pogut fer la Fiscalia durant la seva declaració com a testimoni. El mateix Marchena havia vetat la pregunta al fiscal a petició de les defenses, perquè sobrepassava l’àmbit dels temes plantejats per la part que l’havia citat, el partit d’extrema dreta Vox. Aquest i altres motius han suposat que Pina hagi denunciat en un escrit que ha presentat davant del Tribunal Suprem una “vulneració dels drets de defensa, a la tutela judicial efectiva, a un procés amb totes les garanties i a un jutge imparcial” dels seus clients.
La crítica a Marchena té a veure amb la pregunta que va fer a Trapero sobre el contingut de la reunió de la Junta de Seguretat del 28 de setembre del 2017. Vox, que havia proposat el testimoni del major dels Mossos, no li havia preguntat per aquesta qüestió, i quan la Fiscalia ho va intentar, les defenses van advertir que superava el límit de l’interrogatori de la formació d’extrema dreta. La sala va donar la raó a aquesta postura, però al final de l’interrogatori, el mateix Marchena va fer a Trapero la pregunta que no li havia pogut fer la Fiscalia. I Trapero la va contestar. A parer de la defensa, aquesta escena supera el que estableix la Llei d’Enjudiciament Criminal i “compromet la imparcialitat” del tribunal.
És només una de les crítiques que Pina fa al tribunal. També es queixa per la negativa de Marchena a que s’exhibeixin vídeos que puguin posar en contradicció les declaracions dels testimonis. I subratlla la contradicció que, en canvi, la sala sí permet exhibir documents en paper que igualment puguin posar en qüestió el testimoni. La qüestió dels vídeos serà especialment rellevant a partir d’aquesta setmana, quan començaran a declarar agents de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola que van formar part del dispositiu per aturar l’1-O.
Testimonis “desmemoriats”
Pina també denuncia una vulneració del principi d’igualtat d’armes, pel fet que, segons diu, es permet a una part fer un tipus de preguntes i a altres parts no. Atès que es tracta d’un procés que jutja fets emmarcats en un context polític “inqüestionable”, conèixer les “marcades inclinacions ideològiques” dels testimonis esdevé molt important perquè pot posar en dubte la seva credibilitat, opina la defensa. I critica, en concret, que al diputat republicà Gabriel Rufián se li pogués preguntar si era soci d’Òmnium i a la lletrada del jutjat 13, Montserrat del Toro, no se li pogués preguntar si és seguidora de pàgines web de l’extrema dreta.
Finalment, la defensa de Sánchez, Rull i Turull també denuncia la “diferència de tracte” de la sala davant el “desmemoriament” d’alguns dels testimonis en funció de si han estat proposats per les acusacions o per les defenses. I posa com a exemple els testimonis de l’expresident del govern espanyol Mariano Rajoy, de l’exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría o de l’exministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido –i l’actitud que va tenir el tribunal davant la seva postura- en contraposició a les declaracions de la dissenyadora gràfica Teresa Guix o del responsable de Difusió del Govern, Jaume Mestre, als quals la sala va advertir de les conseqüències penals del fals testimoni.
