Dia intens, dens i molt esclaridor. Però, sobretot, interessant. Així es pot definir la tercera sessió de la vista oral del judici del procés. Aquest dijous el ple del Tribunal Suprem ha viscut les primeres declaracions dels presos polítics i les primeres resolucions de les qüestions prèvies presentades per les defenses i les acusacions en les primeres jornades. A més, dos estils de defensa evidents. Una primera declaració, la d’Oriol Junqueras de caràcter clarament polític en la qual s’ha definit com un “pres polític” i s’ha negat a respondre a les acusacions per què l’acusen per les seves “conviccions”. Junqueras s’ha dedicat a desmuntar el relat de la violència i a insistir en la idea que “votar no és cap delicte”.
La segona declaració ha estat triple. El protagonista ha estat l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, que ha respost a la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i a la seva defensa. Forn ha admès que no es podia proclamar una Declaració d’Independència perquè no es complien les condicions de la llei i que Carles Puigdemont volia convocar eleccions per evitar l’aplicació del 155.
La jornada ha deixat sis estirades d’orelles del president de la sala, Manuel Marchena, al Fiscal i alguna crida d’atenció a l’advocacia de l’Estat, algun toc d’humor i en certa manera la poca rigorositat de les acusacions de la Fiscalia, amb errades fàctiques clamoroses. Tocs d’humor fins el punt que Marchena ha hagut de recordar que “els riures estan prohibits a la sala”. Vox no ha tingut un paper gaire galdós. De fet, no ha tingut cap paper.
Junqueras, un al·legat polític
Oriol Junqueras ha utilitzat la seva primera intervenció davant el Tribunal Suprem per acusar a l’Estat. Sense manies, ras i curt. El líder d’ERC ha dividit, amb l’acompanyament del seu advocat, Andreu Van der Eynde, la seva declaració en dues parts. Una primera més política i una segona, a la recerca de esberlar el relat concret dels delictes que l’acusen. Primer ha declinat respondre les preguntes de la Fiscalia, Vox i advocacia de l’Estat. “Se m’acusa per les seves idees i no pels meus fets, i sóc un representant electe”, ha sentenciat. Així mateix s’ha definit com a “pres poític” i la vista com a “judici polític”.
El líder dels republicans ha defensat amb vehemència les seves conviccions independentistes que “sempre han estat pacífiques”. Conscient que li reclamen 25 anys, s’ha expressat sense cap interrupció de Marchena i ha advertit al públic que enraonava amb “passió perquè feia un any i mig que no podia parlar”. La seva parella, Neus, estava encantada pel to i contingut de la declaració. Junqueras ha negat per activa i per passiva la violència i s’ha mostrat ferm en la defensa del referèndum. “Teníem un mandat democràtic”, ha establert. “Teníem el deure de protegir el dret a vot”, ha conclòs.
“És evident que no hem fet cap delicte, res del que hem fet és delicte ni votar en un referèndum ni treballar per la independència és delicte”, ha reblat. “Si res del que hem fet és un delicte, l’acusació no se sustenta”, ha incidit. “On està prohibit treballar de forma pacífica per la indepedència, on està escrit?”, s’ha preguntat. “Votar no és un delicte, impedir per la força que la gent voti sí que és un delicte”, ha destacat per constatar que el “legislador va derogar el delicte de convocatòries il·legals de referèndum”. Una ressenya a la derogació ordenada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero el 2005. “Estem davant d’una situació de persecució de les idees i de la dissidència política”, ha remarcat.
Forn: No es podia fer la DUI
L’exconseller d’Interior, en presó preventiva des de fa any i mig, i pel que la Fiscalia li demana 16 anys de presó, ha sortit sense por al cos a cos i avançant que a diferència de Junqueras, respondria a les preguntes de la Fiscalia i de l’Advocacia de l’Estat, però no a Vox. Forn ha tingut sort a la primera pregunta, quan el fiscal Fidel Cadena, incaut, li ha preguntat si mai havia estat perseguit per ser independentista. No ho havia consultat i s’ha endut la sorpresa que va ser detingut i processat l’any 1986 per haver entrat una senyera a l’estadi olímpic.
Forn ha defensat l’acció dels Mossos durant el 20S i l’1-O, ha criticat l’estratègia i actuació de seguretat de l’Estat i de les forces i cossos de seguretat, ha retret la poca rigorositat de l’acusació de la Fiscalia i ha explicat que l’opció de convocar eleccions el 25 d’octubre era per evitar el 155 i mantenir les negociacions amb l’Estat. Després de deixar en evidència en moltes ocasions la impericia del Fiscal ha arribat el torn de la seva defensa. Una estratègia calculadíssima dedicada a negar l’existència d’una declaració d’independència, a la voluntat de pacte amb l’Estat i amb el fet que l’Estat no va prendre cap mesura excepcional per impedir el referèndum, com ara, impedir als Mossos tenir armes llargues o compartir informació sobre els efectius que hi haurien sobre el terreny dels cossos i forces de seguretat de l’Estat.
Forn ha confessat amb naturalitat que la Declaració d’Independència no es podia fer perquè el referèndum no era vàlid, en no tenir sindicatura electoral i no complir-se els terminis de la Llei del Referèndum que establia la declaració dos dies després de certificar els resultats. Forn ha posat en valor que les declaracions polítiques no es van publicar en cap diari oficial de la Generalitat i que Puigdemont volia convocar eleccions per evitar l’aplicació del 155 i que hi havia una mediació ineficaç amb l’Estat.
Forn ha distingit el seu compromís polític amb el referèndum però “no executiu” amb la seva organització. “No tinc constància d’haver fet cap acte de promoció del referèndum des del punt de vista executiu”, ha indicat. Per remarcar el posicionament neutral i legal de la policia durant els fets de setembre i octubre de 2017. “Cap acte dels Mossos va ser contrari a la Constitució”, ha subratllat per sumar-hi que el referèndum va mobilitzar fins a 8.000 agents, el rècord històric del cos.
De fet, el compliment de les resolucions judicials i de la prohibició ha estat la base de l’interrogatori de la defensa. A base de recollir les actes de la prefectura de policia, els informes tècnics que consten a l’expedient així com les actes de la reunió de les Juntes de Seguretat s’han despullat les acusacions de la Fiscalia que col·loquen Forn, la cúpula d’Interior i el cos de Mossos en un element indispensable de la rebel·lió. Se n’ha sortit amb un relat evident i realista de la situació política que es va viure entre el setembre i el 27 d’octubre de 2017. Forn ha aprofitat l’oportunitat per desmuntar un relat de la Fiscalia que ha titllat de “pel·liculero” i admetre que el 27-O no es va declarar res més que quelcom simbòlic.
