El Tribunal Suprem treballarà en dilluns. Serà a les deu. Hi ha una nova tanda de testimonis del mig miler que hi ha al judici del procés, la causa especial 20907/2017. La setmana serà carregada amb testimonis de pes. La segona línia política i administrativa que pot començar a caure en les preguntes d’unes defenses que cada cop es troben més còmodes inversament proporcional a la paciència del president de la sala, el magistrat Manuel Marchena. El delegat del govern espanyol a Catalunya en la tardor de 2017, Josep Enric Millo; el número dos del ministeri de l’Interior, José Antonio Nieto o l’exlletrat major del Parlament, Antoni Bayona. L’actual president del Parlament, Roger Torrent, aleshores portaveu adjunt de JxSí i els membres unionistes de la Mesa del Parlament obriran la setmana.
Nieto haurà de respondre del fiasco de l’operatiu policial del Primer d’Octubre. Ara bé, ho té fàcil i seguir el camí de la seva escala de comandament política. Si el seu ministre, José Ignacio Zoido, se’n va treure les puces de sobre seguint les passes de la gran enginyera de la política de l’Estat contra el procés, Soraya Saenz de Santamaría, Nieto no serà menys i passarà la pilota a Diego López de los Cobos, el coordinador de la bestiesa policial del referèndum. Segurament que De los Cobos, un patriota serà capaç d’empassar-se el gripau. Al capdavall, el 23 de febrer de 1981 es va personar vestit de falangista a la comandància de la Guàrdia Civil de Yecla, a Múrcia, per “servir a Dios y a España”. En tot cas, les defenses, especialment les de Quim Forn, s’hauran d’esperar a dimarts.
Demà un dels caramels de la sessió serà l’exhome de la Moncloa a Catalunya, Enric Millo, etern portaveu del PP que va provenia d’Unió Democràtica de Catalunya. Home d’una història política complexa. Fins i tot, se n’ha parlat molt dels seus oferiments a ERC. L’expresident dels republicans, Joan Puigcercós, no deixa passa ocasió d’explicar-ho. Millo té coses per dir. Tot i que ja n’ha dit moltes de coses en diferents intervencions, com a l’escola d’estiu de Societat Civil Catalana o en diferents entrevistes, com als Quatre Gats, on va assegurar que l’Estat no hauria fet res si el referèndum s’hagués celebrat a les seus dels partits.
Millo es vanta en tota ocasió d’haver alertat de la reacció de l’Estat davant l’independentisme i ha estat l’únic que ha assegurat lamentar les càrregues policials. Millo també tindrà la possibilitat d’explicar si es va abonar a les bufetades o bé si Madrid el va menystenir passant-lo per sobre i es va limitar a complir ordres. Tot i que aquesta segona opció tampoc l’eximiria de les seves responsabilitats perquè es va apuntar al 155 com si no hi hagués un demà.
Però a l’estrada demà s’enfilaran altres personatges interessants. Destaca l’exlletrat major, Antoni Bayona. Un bon jurista amb un ego dens que no ha deixat gens de bona emprenta al personal del Parlament. Ell va ser l’autor d’un informe contrari a la via unilateral i va fer i desfer per aturar el procés parlamentari. Però no bellugat per un bé comú sinó per l’autoprotecció d’un càrrec, com són els lletrats del Parlament, blidants no només per l’àurea d’alt funcionari sinó a la llei de transparència. Bayona ferit per no ser escollit membre del Consell Nacional per la Transició Nacional, va encetar una creuada parlamentària per dinamitar parlamentàriament el procés sobiranista.
La resta de testimonis s’incardinen en les files polítiques. El vicepresident segon del Parlament, José Maria Espejo Saavedra, de Ciutadans i el veterà socialista i encara secretari de la Mesa, David Pérez explicaran com es va viure des de la direcció orgànica del Parlament i des de la seva òptica el procés al Parlament. Neus Munté, l’exconsellera de Presidència que va deixar el càrrec l’estiu abans del referèndum. I el secretari general del Parlament, Xavier Muro, que hàbilment s’escudarà en la complexitat del dret parlamentari.
